Cultura

Lluís Colet defensa la llengua amb un discurs de 124 hores: "Parlaré des del comte Guifrè fins al TGV"

Record Guinnes

El perpinyanès Lluís Colet intentarà recuperar el Rècord Guinnes del discurs més llarg amb un repte insòlit, un discurs de 124 hores seguides. Colet, conegut defensor de la llengua i la cultura a la Catalunya Nord, ja havia aconseguit el rècord anteriorment, amb discursos de 24 i 48 hores a l'entorn de Dalí. Però ara, després que el record anés a parar a un hindú que va aconseguir xerrar durant 120 hores, el nordcatalà s'ha plantejat recuperar el record amb un discurs de 124 hores.

"Parlaré des del comte Guifrè fins al TGV" ha declarat Colet a l'AVUI.cat, segur que serà capaç d'"arribar fins al final". El discurs, que portarà el títol d'"Els catalans en discursos i poesies" es realitzarà a l'estació de tren de Perpinyà, és a dir, a aquell lloc que Salvador Dalí va definir com "el centre del món". El repte començarà el dilluns, 12 de gener a les 10 del matí, i la intenció es finalitzar-lo el divendres, 17 de gener, a les 14h.

Cent vint-i-quatre hores seguides parlant no seran tasca fàcil, tot i que Colet assegura estar preparat. "Ens situarem al restaurant-bufet de l'estació, just al costat dels lavabos, i mentre mengi parlaré de cuina catalana amb un to més relaxat", ha assegurat. Més difícil serà aguantar les 124 hores, és a dir, cinc dies i quatre hores, sense dormir.

L'objectiu, defensar la llengua
"El discurs serà en català –ha afegit Colet–, tot i que hi haurà algunes explicacions en francès". De fet, la intenció de colet amb aquest discurs és la de "cridar l'atenció sobre la realitat de la llengua catalana i honorar-la", raó per la qual convida tots els catalans a "assistir-hi i donar-hi suport".

"Jo sóc català i defenso la llengua dels meus pares i els meus avis", continua un Colet optimista que celebra poder encarar aquest repte "amb la col·laboració de l'ajuntament de Perpinyà". Per a Colet, a la Catalunya Nord s'està produint "un canvi de consciència" segons el qual la població s'apropa a la llengua i el sentiment català. "Tot i això –remarca–, mentre la municipalitat ens ajuda, la República no ens ajuda. El govern francès és l'únic d'Europa que no reconeix les llengües, perquè és un govern molt centralista".

 

 



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.