Setanta anys en companyia de Pinotxo
Aniversari
Ara fa setanta anys, el 1940, Walt Disney va fer saltar a la fama Dick Jones, el nen de 12 anys que va superar el càsting per posar veu al protagonista de Pinotxo. En la pel·lícula, la Fada Blava convertia la marioneta de Gepetto anomenada en un nen de carn i ossos.
Dick Jones, Dickie, reviu ara, amb motiu de la publicació del DVD Pinotxo. 70 Aniversari, els mesos que va durar el càsting i la competència amb més de 200 aspirants a Pinotxo, de la qual va sortir guanyador. Amb aquest resultat, Dickie va passar a ser la veu "entre infantil i greu" de Pinotxo.
En aquell moment, la pel·lícula només era el segon llargmetratge del dibuixant després de Blancaneus i els set nans, era simplement "una bona feina", però res de l'altre món, com afirma Jones. Llavors ningú podia sospitar que Pinotxo es convertiria en un dels clàssics de Disney.
El rodatge
Després de 19 mesos de feina, a més d'aportar la seva veu, Jones va servir de model per als dibuixants de Disney, que fins llavors tenien com a referència les il·lustracions d'una de les edicions de L'aventura de Pinotxo, una obra de Carlo Collodi de finals del segle XIX.
Va ser un rodatge dur, supervisat en tot moment per Walt Disney, una persona perfeccionista i "tot un cavaller", transmetent la seva aprovació o desaprovació només mitjançant gestos, ja que Disney "mai alçava la veu ni donava cap instrucció".
Setanta anys després, la pel·lícula torna a veure la llum, amb la imatge i el so restaurats i amb diferents extres: un making off, un vídeo musical, un final alternatiu i escenes eliminades en l'edició inicial.
Canvis respecte de la versió original
Walt Disney va optar per eliminar la crueltat i la violència que caracteritzaven l'obra de Collodi i va donar protagonisme al personatge de Pepito Grillo, que actua de veu de la consciència de Pinotxo i que en el relat original era un personatge clarament secundari.
El grill simbolitza el bon camí, "és un exemple molt bo per a nens i adults sobre la necessitat de ser honest i deixar-se guiar per la consciència", afirma Jones, que no acaba d'estar d'acord amb la metàfora que presenta la pel·lícula –que relaciona dir mentides amb el creixement del nas– i que justifica, citant Shakespeare,: "Millor que amb paraules, la sinceritat es demostra amb fets".
