Primers inèdits de Porcel a punt

El geni literari de Baltasar Porcel s’ha apagat, però la seva obra no. No només per les més de 4.000 pàgines publicades, sinó també pel material inèdit que anirà sortint els pròxims anys. El més evident, i en part ja en preparació, són els epistolaris, en especial el que va mantenir amb el seu mestre i amic Llorenç Villalonga, l’autor de Bearn. Després de diverses vicissituds, finalment sortirà publicat a finals d’aquest 2009. El mateix Porcel així ho volia.

Fa molts anys que hi treballava la professora de la Universitat de Barcleona Rosa Cabré, colze a colze amb l’escriptor d’Andratx. El gruix de la feina ja està fet: anotacions per situar personatges i situacions, correccions, datacions... Ocuparà 742 pàgines i inclourà les 484 cartes que es van creuar els dos escriptors mallorquins, datades entre els anys 1957 i 1984, gairebé tres dècades d’amistat. És, doncs, un epistolari “molt nodrit, llarg i substanciós”, segons l’editor Jordi Cornudella.

Inicialment se n’havia de fer una edició de luxe en coedició entre Edicions 62 i el Govern Balear. Aquest era el projecte que es va gestar en l’època del president Jaume Matas, però que no es va arribar a fer realitat. Havia de sortir en dos volums il·lustrats, concebuts com un llibre objecte. El canvi de govern a les Illes, però, va frustrar aquell car i ambiciós pla, que, per motius pressupostaris, s’ha redimensionat. Per tirar-lo endavant, Cabré, Cornudella i Porcel havien quedat de veure’s a mitjans de juliol amb l’objectiu que es publiqués abans del 2010, un objectiu que l’editorial i el Govern Balear han fet seu.

El llibre constarà d’una introducció de Rosa Cabré, una de les grans especialistes en l’obra de Porcel, i cap a la qual l’escriptor tenia plena confiança i sintonia. Porcel va desestimar fer un text ell mateix perquè d’alguna manera ja s’havia explicat al llibre aparegut fa uns anys Els meus inèdits de Llorenç Villalonga.

L’epistolari, del qual demà al suplement Cultura de l’AVUI n’oferirem un avançament, té un interès enorme: els dos protagonistes naturalment parlen molt de literatura i de les seves obres, però també de llengua, de política, del món editorial, dels paisatges, dels viatges, del món, de la vida. Ho fan amb absoluta llibertat i intimitat. I a través de les cartes, es poden seguir els alts i baixos de la relació, que no sempre va mantenir la mateixa intensitat.

L’altre gran epistolari del llegat porcelià és el que va mantenir amb Josep Pla. Porcel també havia començat a parlar-ne amb el director editorial del Grup 62, Fèlix Riera, que té la voluntat de tirar-lo endavant. I després encara cal veure què s’ha de fer amb els primers redactats de la nova novel·la que Porcel tenia entre mans, amb els centenars d’entrevistes de diferents èpoques que l’autor conservava enregistrades. I amb les sorpreses que vinguin. Per sort, ens queda Porcel per estona.