'Camino' guanya els Goya

Camino no partia com a favorita als Goya d’aquest anys, després de passar pel Festival de Sant Sebastià sense rebre cap premi. Los girasoles ciegos i Sólo quiero caminar la superaven de llarg en nominacions, amb 15 i 11 candidatures, respectivament. Però la pel·lícula de Javier Fesser va anar fent camí a poc a poc durant la gala d’ahir, i va acabar imposant-se a sis premis dels set a què optava, que inclouen els més importants. Primer es va endur tres guardons d’interpretació (Carme Elias, Jordi Dauder i Nerea Camacho), i després van anar caient el de millor guió original i direcció i pel·lícula. Produïda per Mediapro, que ja va triomfar als premis Gaudí amb Vicky Cristina Barcelona, Camino es basa en fets reals, i va ser definida pel director, en el moment de l’estrena, com “una radiografia de l’Opus Dei”. Es basa en fets reals, i té com a protagonista una nena d’una família de l’Opus Dei que, amb onze anys, s’enfronta a dues experiències completament noves per a ella: l’enamorament i la mort. 

Los girasoles ciegoses va haver de conformar amb el Goya al millor guió adaptat, pel desaparegut Rafael Azcona i José Luis Cuerda, mentre que Sólo quiero caminar només es va quedar amb el de millor fotografia, per Paco Femenia.

El truco del manco va ser una de les sorpreses de la nit amb tres premis de tres nominacions: el de millor director novell, per Santiago A. Zannou, i dos per a Juan Manuel Montilla, El Langui (millor cançó, pel tema de hip hop A tientas, i com a actor revelació). El Langui va dedicar el premi als seus pares, perquè li van posar “el nesquik i la llet ben amunt, perquè m’esforcés ”.

En una edició dels Goya d’escassa presència catalana, dos actors de Catalunya van triomfar als premis principals d’interpretació, Jordi Dauder i Carme Elias, tots dos per la pel·lícula de Javier Fesser. Jordi Dauder va dir que posaria el Goya “en un lloc d’honor, al costat d’una foto del Lluís Llach”, mentre que Carme Elias va recordar l’encert d’un consell que li van aconsellar ja fa molts anys: “L’important en el nostre ofici és persistir”. Els dos intèrprets, que mai havien guanyat el Goya, van coincidir el 1990 a Pont de Varsòvia i fa poc en un muntatge teatral de La gavina. Camino també va valer un premi d’interpretació a Nerea Camacho com a millor intèrpret revelació, pel seu paper de la nena malalta que protagoniza la pel·lícula.

Toc internacional
Benicio del Toro i Penélope Cruz van donar un toc de glamur internacional, imposant-se en els altres premis interpretatius. L'actor nascut a Puerto Rico ha estat el millor actor principal per la seva interpretació d’Ernesto Che Guevara a Che, el Argentino. Penélope Cruz va fer bons els pronòstics i es va endur el seu tercer Goya, en aquest cas a la millor actriu de repartiment per Vicky Cristina Barcelona, paper pel qual també està nominada a l’Oscar i ja va guanyar el premi Gaudí del cinema català. L’actriu va declarar als micròfons de RNE que  “no vull anar als Oscars esperant guanyar, és molt difícil, i prefereixo sorprendre’m si al final me’l donen, com m’ha passat avui”. Pe va dedicar el premi, entre d’altres, a Goya Toledo “pel seu treball impressionant a Los años desnudos” (no va estar nominada) i als desapareguts Rafael Azcona i Fernando Fernán-Gómez, que van ser “molt importants a la meva vida”.

Dels premis a la millor pel·lícula, destaca el Goya al millor documental a Albert Solé per Bucarest, la memòria perduda, l’emotiu retrat sobre el seu pare, Jordi Solé Tura, i la seva lluita contra la malaltia d’Alzheimer. El cineasta va dedicar el premi “al meu pare i a tota la gent que pateix per enfrontar-se a l’Alzheimer”  i a “tota la gent que obre fosses comunes” que, com els malalts d’Alzheimer, “lluiten pel mateix, per tenir una memòria digna”. La producció romanesa 4 mesos, 3 setmanes, 2 dies (pel·lícula europea), la xilena La buena vida (pel·lícula hispanoamericana) i la producció d’Antonio Banderas  El lince perdido (film animat) es van endur els premis als llargmetratges.

En els apartats tècnics els Goya van estar repartits. Mortadelo y Filemón se’n va dur dos, per el maquillatge i perruqueria i per als millors efectes especials. El premi al millor so va ser per a 3 díasMisión: salvar la tierra. La fotografia va ser per Paco Femenía i el seu treball a Sólo quiero caminar. La direcció artística va ser per a Che, el argentino, i el vestuari, per a El Greco. Los crímenes de Oxford, d’Álex de la Iglesia, es va endur el premi al millor muntatge. Aquesta pel·lícula, que tenia sis nominacions, també va ser guardonada per la millor direcció de producció i per la banda sonora original, per la música d’inspiració hitchcoquiana de Roque Baños.

Goya honorífic
Jesús Franco, en cadira de rodes, va rebre el Goya Honorífic i, com és habitual, va protagonitzar un dels moments més emotius de la vetllada. “Ja no m’ho esperava, però ho accepto encantat”, va afirmar, abans de dedicar-lo a Juan Antonio Bardem, la persona que li va donar la primera oportunitat al cinema, i  “als quatre mil i pico de joves amb un projecte de curtmetratge a la butxaca, esperant que els ajudin a fer-lo”.

La presidenta de l’Acadèmia Ángeles González-Sinde, que estava nominada pel seu guió d’Una palabra tuya, va tenir unes paraules de record per a Rafael Azcona, que curiosament es  va endur a títol pòstum el Goya al qual ella optava (pel guió de Los girasoles ciegos).