L'últim film protagonitzat per Nicolas Cage decep Venècia

La devastació que va deixar l'huracà Katryna al seu pas per Nova Orleans ha tret el cap en diverses pel·lícules recents com a metàfora d'una Amèrica en crisi, d'El curiós cas de Benjamin Button al darrer film de Bertrand Tavernier (The mist of shadow, inèdit a casa nostra). El director alemany Werner Herzog, abonat els darrers anys al documental, torna a la ficció amb un film policíac que arrenca amb les conseqüències de l'huracà, per traçar després un retrat demolidor d'un policia corrupte. Bad lieutenant es va presentar ahir a competició a la Mostra de Venècia.

Resident a Los Angeles, Herzog ha buscat un dels racons més atípics d'Amèrica per rodar aquest thriller, fidel a la seva curiositat inesgotable. "Si pogués, em faria astronauta i rodaria a l'espai -va confessar-. La meva idea és arribar a tots els racons del planeta per trobar-hi els somnis més profunds i traslladar-los a la pantalla". El film segueix la investigació d'un tinent de la brigada d'homicidis (Nicolas Cage) que s'encarrega d'aclarir l'assassinat dels cinc membres d'una família. Els seus mètodes corruptes i un mal d'esquena crònic, que combat amb tota mena de drogues, el fiquen en embolics de tota mena.

Cage sembla abonat darrerament al cinema més comercial, però amb aquest treball i amb diverses intervencions a la roda de premsa, va recordar que no és un actor qualsevol. "El cinema es pot comparar amb l'art, la pintura o la música; si a Leaving Las Vegas la meva interpretació era realista, a Bad lieutenant he fet un treball impressionista, he creat un paisatge basat en les experiències que he tingut amb les drogues".

Els ingredients i el discurs dels seus responsables són de primera, però els resultats de Bad lieutenant queden lluny del que promet. L'estat permanentment col·locat de Cage sembla transmetre's a tot el conjunt d'una pel·lícula excessiva per a un fil argumental senzill i ple de tòpics.

Si Herzog va decebre les expectatives del públic, la producció francesa Lourdes les va superar amb escreix, a través de la història d'una noia paralitzada per una esclerosi múltiple que viatja a Lourdes amb un grup de pelegrins a l'espera d'un miracle. La directora Jessica Hausner mostra el contrast entre els desitjos d'una noia i els límits d'un cos malalt, entre la fe i l'arbitrarietat que presideix la vida, en un film imprevisible i capaç de reflectir i respectar una gran diversitat de punts de vista.