Fundació Llull per a Andorra

L’Institut Ramon Llull (IRL) es reinventa una altra vegada. Aquest cop la jugada és per fer possible, després d’anys d’intents, una vinculació estable del govern andorrà amb la institució. La fórmula triada, a la qual es donarà un definitiu impuls aquest dijous, és la creació d’una Fundació Ramon Llull, amb seu al Principat, que funcionarà en paral·lel i estarà estretament vinculada amb l’Institut Ramon Llull, el qual mantindrà la seva seu a Barcelona i comptarà aviat amb el retorn del Govern Balear.
Dijous, coincidint amb la proclamació del premi Llull de narrativa en català que concedeixen el mateix govern andorrà i l’editorial Planeta, es reuniran el ministre de Cultura andorrà, Juli Minoves; el secretari de la Presidència del Govern Balear, Bartomeu Llinàs, i el director de l’IRL, Josep Bargalló, per perfilar la creació de la nova Fundació Ramon Llull, que es regirà segons els termes que marca la legislació andorrana i que permetrà la presència de la cultura catalana en fòrums internacionals reservats als Estats, com ara la UNESCO.

Aquesta nova via de projecció exterior, però, no anirà en detriment de la feina que ja realitza l’IRL per vies diverses, sigui a través dels lectorats de català de les universitats, amb la presència en fires sectorials o amb els ajuts a la traducció, entre d’altres. Precisament ahir l’Institut va rebre la visita del directora de la Fira de Frankfurt, Jürgen Boos, que va participar en una reunió de treball durant la qual va proposar buscar noves formes de col·laboració per continuar amb la difusió de la cultura catalana, tant a Frankfurt mateix com en les extensions que la Fira alemanya té a la Xina i l’Índia. Boos, a més, va fer un balanç molt positiu de la participació catalana a Frankfurt: és el país que, amb 53, ha aconseguit més traduccions, respecte a les 42 de Portugal quan va ser convidada d’honor.

El cas de les Balears
El procés d’articulació dels dos Llull, la Fundació i l’Institut, també haurà de tenir en compte els canvis jurídics i organitzatius que l’IRL ha d’experimentar amb la ja pactada reincorporació del Govern Balear, que va marxar-ne per mutu acord amb el govern català el juny del 2004, aviat farà quatre anys.

L’acord és que les Balears tornin en les mateixes condicions prèvies al trencament, fet que suposarà assumir la presidència de l’organisme de forma alternativa i disposar d’una delegació a les Illes, per a la qual s’ha proposat la direcció a Isidor Marí, oferta que encara s’ha de concretar. Això suposarà, a més, que l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) hagi de readaptar les seves funcions a la nova situació.

D’altra banda, l’IRL ha perdut la fins ara directora de l’àrea de llengua, Maria Àngels Prats. El càrrec l’ha assumit en funcions Ariadna Puiggené, fins ara número dos d’aquesta àrea.