Àlex Rigola regna als Max

Àlex Rigola tindrà, finalment, un premi Max al seu despatx del Teatre Lliure. La gala dels premis estatals de teatre, celebrada ahir a Las Palmas de Gran Canària, va allargar la catifa vermella a 2666, l’adaptació de la novel·la de Roberto Bolaño estrenada al Festival Grec del 2007. El premi al millor espectacle teatral del 2008 va ser la justa recompensa a un muntatge de cinc hores de durada i una feina titànica de mesos de Rigola i Pablo Ley per fer possible que l’obra del malaguanyat autor xilè –resident a Catalunya– pogués pujar a l’escenari.

La gala dels premis Max de teatre atorgats per la professió, però, va començar sense gaires notícies positives per a les companyies catalanes. La companyia madrilenya Animalario es va endur quatre Max per l’espectacle Argelino, servidor de dos amos (millor adaptació, millor empresa, millor protagonista i millor director d’escena); La tortuga de Darwin va premiar Juan Mayorga com el millor autor, i Carmen Machi com a millor actriu... La presència catalana era notable a les nominacions, però semblava que les expectatives acabarien en no res. Ni Après moi, le deluge, de Lluïsa Cunillé, ni Tirant lo blanc, de Calixto Bieito, per posar dos exemples de solvència, s’enduien res. Comptaríem Carnaval, de Jordi Galceran, que premiava una esplèndida Noelia Noto com la millor actriu... en castellà! Fins i tot el Tirant va veure reduïdes a dos premis les vuit nominacions, i totes dues amb un nom, Carles Santos, premi a la millor direcció musical i a la millor composició musical per a espectacle escènic. Però a poc a poc la nit es va anar girant: Carol López com a autora i Paul Berrondo com a actor s’enduien dos Max per Germanes, un espectacle encara de llarga vida que aviat tornarà a La Villarroel. “Quan acabem anirem a Madrid amb la versió castellana”, ens confirma el basc-català Berrondo, satisfet.

Les estrelles del Cuyas
Però si és cert allò que el gust més bo s’ha de guardar per al final, no ens podem queixar:  Sol Picó, que hores abans ens comentava que “He d’anar a assajar per fer unes presentacions”, s’emportava molt més: el Max al millor espectacle de dansa per Sirena a la plancha. I Àlex Rigola com a millor director se sumava al gran premi de la nit: millor espectacle de teatre per a 2666,  “una obra que explica històries i parla de l’ésser humà i de com hem d’entendre l’ésser humà, en paraules del director del Teatre Lliure.

El teatre Cuyas de Las Palmas de Gran Canària brillava com no podia ser d’una altra manera: ahir a la nit va celebrar els 10 anys d’existència precisament acollint l’entrega dels Premis Max de Teatre, els més importants de l’Estat espanyol en aquesta disciplina artística que, per primera vegada, sortien de la Península. Cadascuna de les edicions –aquesta és la dotzena– ha tingut un gènere escènic com a fil conductor de la gala. Aquest any ha estat el teatre independent i l’humor. Focus, que s’encarrega del disseny de l’espectacle i la producció des de fa cinc anys, va confiar la direcció escènica a Yllana, que ha triomfat al Romea al febrer-març: “Hem optat per fer un espectacle jove i dinàmic i Yllana són els ideals, perquè  coneixen molts grups que responen a aquestes característiques”, explicava Jordi González, director de continguts de Focus. 

Òscar Miralles, coordinador per la SGAE, l’entitat àrtifex de la gala, ho confirmava: “Yllana s’han fet a ells mateixos, són tot un símbol del teatre independent, com La Cubana, o Los Goliardos”, deia, alhora que destaca la bona pensada d’haver escollit Las Palmas per a l’edició: “Aquí hi ha molts grups independents i ha anat bé, perquè ha fomentat la trobada i intercanvi entre els professionals” . L’espai escènic de Paco Azorín s’acomodava perfectament a l’esperit jove de la festa: una construcció metàl·lica amb unes acolorides parets de grafit amb cintes perquè caminessin els actors.

Homenatge a Paco Rabal
La gran festa de les arts escèniques va engegar amb un tribut a Joan Brossa, autor de la imatge corporativa, tot un poema escènic, de la que s’ha fet l’estatueta dels Max: una poma i una màscara.  L’altre tribut va ser per a Paco Rabal, que va inaugurar el teatre fa 10 anys, quan es va tornar a obrir després de la remodelació. La inconfusible veu de l’actor va ressonar per tots els racons del teatre i la seva vídua, Asumpció Balaguer, va recordar aquella nit “de la qual encara continuo veient les estrelles”. 

Les nominacions estaven farcides de catalans. Només Focus havia acumulat 18 nominacions. “Algunes han de ser nostres per força, perquè tenim tots els nominats”, apuntava González. La primera a rebre la poma va ser Carol López per Germanes, l’espectacle que també va triomfar als Butaca. Amb la seva peculiar veu enrogallada, va dedicar el premi al “meu mestre”, Pepe Rubianes. “Em va ensenyar que havia de fer sempre el que m’agradava”, va dir.

Alberto San Juan, un dels que van recollir els quatre premis d’Animalario, va donar un gir a l’humor que intercalaven els presentadors amb el seu discurs: “Zapatero, en sintonia amb Aznar, està a punt d’endurir la llei per als sensepapers, castigant-los no només a ells sinó als que en són solidaris”. Va destacar que aquesta no és una guerra contra la pobresa sinó contra els pobres i va demanar que no es tanqués a la presó els top manta que venen per menjar. En un altre moment, Andrés Lima, director de la mateixa companyia, agraïa que fossin els “col·legues” els que els havien premiat i va dir: “Es curra molt al teatre independent!”.

L’històric Miquel Narros va obtenir el Premi d’Honor, que s’atorga a una persona que al llarg de la seva vida s’hagi distingit per les seves aportacions singulars. Amb 80 anys a l’esquena, està vital i amb força per fer almenys una obra a l’any. “De vegades en coincideixen dues, però ves, és perquè toquen el mateix any”, diu. Narros, un home de teatre clàssic, ha fet “Shakespeare amb esmòquing i Calderón amb camisa i corbata, perquè crec que les obres s’han d’acostar al moment que està vivint el poble”.