Gaspar Hernàndez i Javier Cercas s'imposen entre els més venuts a l'ombra de Larsson
Escriptors novells com ara Eloi Vila i Sílvia Alcàntara farceixen les llistes d'autors d'èxit en un Sant Jordi rodó i calorós
La primera novel·la del periodista Gaspar Hernàndez, El silenci (Destino), una història de to autobiogràfic sobre el poder de la ment per guarir malalties, encapçala la llista de més venuts de ficció en català per Sant Jordi, tal com havien apuntat les travesses. El segueix un altre dels noms que més havien sonat, el diplomàtic Carles Casajuana, amb el premi Planeta L'últim home que parlava català (Planeta). La resta de vendes ha quedat força repartida entre autors molt diversos: Eloi Vila, que s'estrenava com a novel·lista amb L'any del senyor (Alisis); Maria Carme Roca, amb la novel·la històrica Barcino (Columna); la novell Sílvia Alcàntara amb Olor de colònia (Edicions de 1984) i el guanyador del Sant Jordi Lluís-Anton Baulenas amb El nas de Mussolini (Proa).
En l'aparat de no-ficció en català ha sobresortit Crònica de la independència (Columna), de Patrícia Gabancho; El món sobre rodes (Ed. 62), d'Albert Casals; No m'ho crec! (La Magrana), de Joan Majó; La festa dels sentits (Ara Llibres), de Sebastià Serrano, i Per què som com som (Destino), d'Eduard Punset.
A banda de Stieg Larsson, el gran triomfador de la jornada amb els dos títols de la sèrie publicats fins ara per Columna (Els homes que no estimaven les dones i La noia que somniava un llumí un bidó de gasolina), es va vendre La solitud dels nombres primers (Ed. 62), del jove italià Paolo Giordano, i de nou El noi del pijama de ratlles (Empúries), de John Boyne.
En ficció en castellà, Javier Cercas va demostrar que té un públic fidel i es va imposar amb Anatomía de un instante (Mondadori), seguit d'un altre èxit de vendes, La crisis ninja (Espasa), de Leopoldo Abadía.
En l'apartat de juvenils, com era previsible apareix en primer lloc Geronimo Stilton amb Viatge en el temps i Stéphenie Meyer amb L'hoste i Eclipsi.
Aquestes són dades presentades pel Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya, que, a falta del balanç final, estimen que la facturació serà d'uns 20 milions d'euros, com l'any passat, xifra que representa un 7,5% de la facturació de tot l'any. «Estem molt satisfets perquè la gent ha demostrat que la tradició de Sant Jordi, de regalar cultura, coneixement i entreteniment en forma de llibre, està per sobre de qualsevol crisi», conclou Imma Bellafont, presidenta del gremi.
Porcel: «Poc contingut, massa espectacle»
Un veterà de Sant Jordi com és Baltasar Porcel (un dels personatges del llibre d'Hernàndez) va tenir unes paraules crítiques per la diada: «Els darrers anys es fa massa espectacle i hi ha poc contingut intel·lectual i cultural», va comentar al matí des d'un estand situat a la cruïlla entre la Gran Via i el passeig de Gràcia, on signava Cada castell i totes les ombres, premi Sant Joan de la Caixa Sabadell. L'escriptor mallorquí, autor de Cavalls cap a la fosca, troba que l'interès per la literatura queda massa concentrat en un sol dia, i que s'hauria de parlar de llibres durant tot l'any. D'altra banda, també va criticar que en general només es parla dels llibres més venuts sense fer-ne cap valoració.
Gaspar Hernàndez: «Aquest matí no he tingut temps de fer meditació»
«M'encanta el programa l'L'ofici de viure, no me'l perdo mai», deia la Pilar mentre esperava a la cua perquè Gaspar Hernàndez estampés un autògraf al seu exemplar –encara no llegit– d'El silenci. «M'agrada la defensa que fa de les teràpies alternatives, i estic convençuda que a vegades la malaltia es pot guarir amb psicologia; jo mateixa en sóc un exemple, he superat un càncer.»
«L'èxit que he aconseguit amb el meu llibre és molt gratificant perquè al marge que se n'hagi parlat bé o malament, ha funcionat gràcies al boca a orella, i aquest és el sistema més democràtic possible», argumentava per la seva banda Hernàndez, que ahir s'estrenava en això de signar exemplars per Sant Jordi. «La majoria han llegit el llibre i els ha agradat; uns s'han fixat en la història d'amistat, d'altres, en la solitud... Cadascú ha fet la seva lectura».
Atrafegat, Gaspar Hernàndez va confessar que al matí no havia tingut ni temps de fer la seva sessió de meditació diària i que per això mirava de concentrar-se i meditar mentre signava llibres.
