Manduques literàries

Festes de benvinguda, esmorzars tradicionals, dinars informals i còctels de nit van concedir les estones de repòs i d'evasió a l'estrès de la llarga jornada

Lletra i manduca s'entenen d'allò més bé. La llista d'escriptors aficionats a la bona cuina i al bon beure és llarga. Josep Pla deia que la persona que no sap menjar ni beure és un pur i simple esclau. La diada de Sant Jordi fa uns anys que procura no caure en aquest parany negrer: què és això de tenir els escriptors dotze hores signant llibres sota un sol de justícia?! Les festes, festetes i festasses diürnes i nocturnes que es munten per Sant Jordi irradien la rauxa més desimbolta de tota la diada. Escriptors, editors i mitjans de comunicació no resistirien la dura jornada de treball sense una mica de disbauxa. Vet aquí un recorregut pels saraus gastronòmics del Sant Jordi:

Tres festes de benvinguda.

La vigília de la diada va ser una de les més engrescades que es recorden. Enguany, tres festes van fer embogir el vespre i la nit, que, ja se sap, sempre s'allarga més del previst. Un clàssic: l'entrega dels premis de la revista Qué Leer, a la Llotja de Mar. Una novetat: el programa Ànima, de TV3, i Òmnium Cultural van fer gatzara a la sala Luz de Gas. I la que, a parer de la majoria, va ser la més animada de totes: l'entrega dels Premis Dolços del programa Continuarà, de TVE a Catalunya, a l'hotel Casa Fuster.

Tres esmorzars per agafar forces.

L'escriptor Joan Barril és un –un de molts, que consti– dels que no es van perdre els saraus de la nit anterior. Però sense ulleres delatores, ahir a les vuit del matí ja estava palplantat a la terrasseta del bar Pinotxo del Mercat de la Boqueria a punt d'endrapar-se una truita a la francesa amb pa amb tomàquet. Ja fa tres anys que Barril, un gurmet confés, és l'autor més matiner de tots; a més, ahir va tenir un toc d'originalitat impagable: va ruixar el seu esmorzar amb cava rosat.

L'estómac havia deixat de fer sorolls sospitosos, però a les nou començava el segon esmorzar de la diada al restaurant Farga de la Gran Via. Els escriptors Lluís Anton Baulenas, Gaspar Hernàndez i Carles Casajuana buidaven tímidament una safata de pastetes dolces mentre analitzaven el que els esperava. «Fixa't que parlo pausadament. Dosifico forces. M'ho conec: acabes el dia hiperoxigenat», deia amb ironia, però ben seriós, Baulenas. Hernández tenia la fórmula de supervivència dins del seu llibre, El silenci: «Cada signatura la faré meditant, concentrat en el lector que tinc davant, sense mirar la cua de gent que espera.»

De can Farga cap a l'hotel Regina, on va tenir lloc, a les deu, l'esmorzar més multitudinari, i que alhora és el més tradicional: enguany ha complert les seves deu edicions. Hi van assistir més de cent escriptors. N'hi havia alguns, com ara Andreu Martín, que van arribar de casa esmorzats. Quan van veure el repertori de manduca a l'hotel, se'n van penedir. Un aire de glamur perfumava l'esmorzar. Però fer ombra a Judit Mascó és una empresa impossible. I això que Mercedes Abad duia un escot ben ufanós. «Demà pesaré dos quilos més d'ego. Vull acabar el dia amb tendinitis! El més dur de la diada és no signar...», exclamava. En canvi, Albert Casals (El món sobre rodes) tenia un altre xip posat: «És una bogeria, i està bé, però jo ja només penso a fugir a Àfrica.»

Dos dinars per evadir-se.

El matí havia estat un no parar, però la tarda es presentava encara més intensa. Dues editorials es van encarregar de preparar dinars informals per recarregar les piles. Al de Random House Mondadori, en petit comitè a l'àtic del seu edifici de la travessera de Gràcia, el convidat més esperat i que es resistia a arribar era, és clar, Javier Cercas. Tard, però va arribar. I no el van deixar tranquil ni un minut.

El dinar de Grup 62 el va superar en assistència. A la terrassa de l'hotel Condes de Barcelona, van trobar el seu breu moment de repòs els rostres més coneguts i reconeguts de la literatura catalana (Baltasar Porcel, Jaume Cabré, Martí Gironell, Màrius Serra, Najat El Hachmi...), i una pila més de prohoms del món cultural i polític.

La traca final amb dos còctels.

Cap a les nou del vespre, els escriptors van fer les darreres signatures. El dia deia adéu, però no pas les forces dels grans protagonistes de Sant Jordi. Dos còctels es van conxorxar per vestir la nit de gresca i il·lusió interminable. L'editorial Planeta va convocar els noctàmbuls a Luz de Gas. I l'edició catalana del diari El Mundo va proposar una nova festa clandestina a la sala Speakeasy de la cocteleria Dry Martini. No en dubtin: el món de la cultura està bregat en saraus.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.