“Pep Guardiola rep més pressió que un conseller”

El llibre La idea d'Europa el vaig comprar perquè volia conèixer més d'aquest autor. S'ha convertit en un petit best-seller. És fàcil de llegir, tot i que es tracta d'una conferència que va fer George Steiner a un grup d'estudiosos a Tilburg. La meva intenció amb l'espectacle és fer-lo planer. Un home en un cafè s'explica a qui el vulgui escoltar.

Tinc molta curiositat per saber què diu; encara no l'he pogut llegir. Em sembla interessant que un home de 93 anys [Stéphane Hessel] tingui ganes de dir-hi la seva en el seu darrer moment. És com el seu testament. Demostra que està molt connectat amb la realitat, que manté un esperit jove.

Hi ha un trencament. Fins fa un temps qui no sabia d'un tema, ho dissimulava. Ara, si no se'n sap, se'n fa ostentació. Sembla que cultivar-se sigui una pèrdua de temps: tenir coneixements és molt poc pràctic. “Per què haig d'estudiar si fent de paleta guanyo més que un mestre, es deien els joves abans de la crisi?” Suposo que, a la llarga, ho patirem.

Sóc un pèl kamikaze. Com a actor freelance em varia molt la feina, i quan tinc temps m'agrada parlar de coses que m'han agradat com ja vaig fer a Ca lluny, redéu. Ara amb La idea d'Europa, que em pensava que me'l fotrien pel cap, he tingut sorpreses. Ha funcionat el boca-orella allà on s'ha representat fins ara.

Era una coctelera de paraules. Vaig pensar que si som un país de poetes, ells, per força, tindrien versos en què el lloarien o criticarien. Hi havia poemes de Martí i Pol, Sagarra, Carner, Espriu, Pere Quart... El primer que me'l va comprar va ser un irlandès [Gerald Fannon] que programa el Centre Cultural Sant Cugat. A Barcelona va costar trobar-hi espai (es va fer al Versus el 2007). Ha reeixit més fent bolos. La Barcelona socialista no vol exercir de capital del país. Té aquesta vergonyeta. I no és cap problema. Ja ho deia Gaudí: “Per ser original, vés a l'origen”.

Hi anava amb la idea que seríem tres i vam ser 25 [en un local amb capacitat per a 60], però va ser una funció molt bona. Alguns dels que sortien van preguntar al Ramon del bar com anava el partit. Potser van preferir estalviar-se els nervis. El futbol té un component catàrtic superior al teatre; ho hem d'admetre. Si no hagués tingut funció, hauria vist el partit. Està bé, el futbol; el problema és ser només un hooligan. I sí, cohesiona: la Champions ha enfortit Europa encara que sigui de manera inconscient. L'himne del Barça ja ho diu: “Tant se val d'on venim...”. El Barça és una eina de catalanització indiscutible. És la principal institució del país.