Un lluitador sense por
Jordi Pujol va declarar ahir a Els matins de Josep Cuní que “Semprún va suposar un canvi d'actitud radical cap a Catalunya, és el ministre de Cultura, dels que jo vaig tractar, que va mostrar més comprensió pel nostre país”. L'editor Ernest Folch va recordar en el mateix espai que “una de les coses que em va cridar l'atenció d'ell és la falta de por que tenia; després de l'horror del camp de concentració es va sentir provisionalment immortal”.
El president francès, Nicolas Sarkozy, va declarar que Semprún “era un francès d'adopció que va mostrar els ressorts del totalitarisme”. Per al seu homòleg espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, “Semprún entra en la història com un dels millors demòcrates d'Europa”.
El ministre de Cultura francès, Frédéric Mitterrand, va afirmar que “el centre de la seva obra era la llibertat i l'honor de la condició humana”. César Antonio Molina va ser contundent: “Espanya ha estat poc generosa amb Semprún”, mentre que Javier Solana va escriure: “Millor silenci com a record a l'amic”. Rosa Regàs va recordar que tenia “un gran coratge, un gran talent i era un gran amic”, i a més “va fer el més difícil, escriure ficció sobre la pròpia realitat”.
