Memòria de simi
Cada pel·lícula reflecteix la seva època. Si a El planeta del simis, l'hecatombe de la raça humana s'emmarcava en el període de la guerra freda i, per tant, els simis podien representar el perill comunista que aniquilaria la civilització, en la preqüela El origen del planeta de los simios, feta en una època de gran sensibilitat ecològica, l'enemic que arrossega a una probable decadència de la raça humana ja no és deu a una ideologia concreta sinó a l'actuació global de l'ésser humà. El film planteja un debat de gran actualitat: la ciència com a progrés humanista o com a gran negoci deshumanitzat. No és estrany que la investigació que condueix en el film al desenvolupament de la intel·ligència dels simis sigui al voltant de l'Alzheimer, una malaltia que, cada cop més, afecta i sensibilitza les famílies i que és la perfecta metàfora del món que vivim: l'oblit és revalora cada cop més per damunt de la memòria. Aquest lligam de la ficció amb la realitat actual es fa fort en divulgar-se aquesta mateixa setmana un estudi que revela que un gen que actua com a protector de l'Alzheimer també agreuja els efectes d'hemorràgies cerebrals. Si veuen la pel·lícula hi trobaran certs paral·lelismes.
Però, per sort, l'Alzheimer encara no afecta del tot a l'història del cinema. El record d'El planeta dels simis va menar a una segona part, Regreso al planeta de los simios, a una sèrie de televisió i a un lamentable remake de Tim Burton en què en comptes de l'enderroc de l'Estàtua de la Llibertat, trobaven una sui generis Sagrada Família –Barton va reconèixer que es va inspirar en Gaudí–. El origen..., que és millor film del que a priori es podria pensar, ens recorda que, si bé Blade runner va revolucionar la ciència-ficció als vuitanta, als seixanta aquest paper no el té en exclusiva l'odissea espacial de Kubrick: El planeta dels simis s'ha fet gran amb el pas del temps.