Lacuesta triomfa

Los pasos dobles, la pel·lícula del català Isaki Lacuesta en què col·labora Miquel Barceló, ha obtingut la Petxina d'Or al Festival de Sant Sebastià. Una decisió rebuda amb polèmica, ja que el film –arriscat i que potser peca d'un excés d'idees i suggeriments– va ser rebut amb una forta divisió d'opinions i fins i tot amb hostilitat per part d'alguns crítics. De fet, en la roda de premsa que van oferir cineasta i pintor –que també van presentar el documental El cuaderno de barro–, hi va haver moments de tensió entre ells dos i algun periodista especialitzat, i en el moment de recollir el premi, Lacuesta va encoratjar els espectadors a no fer cas de les crítiques que qualifiquen Los pasos dobles d'inintel·ligible.

Una altra de les sorpreses de la nit va ser la doble Petxina de Plata a la grega Adikos kosmos, una mena de rèplica del cinema d'Aki Kaurismäki: al seu director Filippos Tsitos –que ha passat al davant de noms com Hirokazu Kore-eda, Terence Davies o Arturo Ripstein– i al seu protagonista Antonis Kafetzopoulos, que es va imposar als favorits, dos actors que, curiosament, també interpretaven policies: José Coronado (No habrá paz para los malvados) i Woody Harrelson (Rampart). Per contra, un dels premis que més sonava des del mateix dia de la projecció era el de Millor Actriu, que va recaure en María León, que sosté la maniquea i sentimental visió de la postguerra La voz dormida, de Benito Zambrano.

És just el premi a la Millor Fotografia a Ulf Brantas per la producció sueca Happy End, de Björn Runge; es tracta d'un dels elements més brillants d'un drama sòrdid i depressiu que es recrea excessivament en la misèria moral. I es pot interpretar com un premi de consolació la Petxina de Plata al Millor Guió, que va recaure en el japonès Hirokazu Kore-eda per Kiseki, una de les pel·lícules que més havien sonat com a favorites per a la Petxina d'Or. El jurat va concedir també un Premi Especial a la francesa Le Skylab, de Julie Delpy, per la sintonia que demostra la directora i actriu amb el seu repartiment coral d'aquesta comèdia familiar tòpica, però espurnejant.

La primera edició dirigida per José María Rebordinos ha tingut, en conjunt, un interès bastant per damunt de les precedents. Sense ser extraordinària, la secció oficial a competició ha mantingut un nivell de dignitat amb alguns directors de sobrat prestigi, i en la secció paral·lela Zabaltegi, s'han pogut veure títols esplèndids. La pel·lícula de clausura va ser Intocable, dirigida per Eric Toledano i Olivier Nakache i protagonitzada per François Cluzet i Omar Sy. Es tracta d'una comèdia francesa sobre la relació entre un milionari tetraplègic i l'home contractat perquè el cuidi, un immigrant. És un film tan hàbil, astut i previsible que els germans Weinstein ja han comprat els drets per fer-ne un remake.