La ‘Chaconne' sublim

M'atreveixo a dir que una de les pàgines més brillants del festival de Torroella va “interpretar-la” Viktoria Mullova amb tres concerts com a artista convidada l'any 2002, en què va dialogar amb còmplices musicals com ara Ottavio Dantone, Il Giardino Armonico de Giovanni Antonini i els membres del seu propi ensemble. Una excel·lent manera de celebrar el desè aniversari d'aquell esdeveniment ha estat el seu retorn, aquesta vegada en solitari, en la present edició, amb un programa dedicat a Bach. Fa deu anys, juntament amb Dantone al clavicèmbal, també va fer un concert només amb peces de Bach en què va interpretar la Partita núm. 2 en re menor per a violí, que culmina amb l'Chaconne, un dels moviments més justament celebres de la història de la música, de la qual sembla un compendi tant pel que va resumir com pel que va anticipar. Brahms, que en va fer una transcripció per a piano, la va definir com un món complet de pensaments profunds i sentiments poderosos. També va dir que, si fos capaç d'escriure aquesta obra tan misteriosa, s'imaginava que l'excitació extrema i la tensió emocional el farien embogir.

Mullova, amb la seva tècnica prodigiosa i alhora la seva passió, va interpretar novament la Partita núm. 2, amb l'endimoniada Chaconne de 15 minuts de durada i 31 variacions sobre una idea musical, en el concert de dissabte a Torroella. Abans, amb la Sonata núm. 1 i la Partita núm. 3, ja va demostrar per què és una de les grans violinistes dels nostres temps amb la nitidesa amb què executa els passatges més arriscats i la seva naturalitat expressiva. No és freda, Mullova. És tan precisa com lliure. El cas és que, al final, va arribar la Chaconne, amb totes les seves dificultats tècniques assumides, amb tots els seus contrastos emotius, amb els seus defalliments i renaixences. I va ser preciós com, acabada la peça i perllongant-la, Mullova va crear un moment de silenci perquè la continuéssim escoltant interiorment.