La dama de Serinyà

Josep Maria Corominas, l'arqueòleg que va començar a excavar a les coves de Serinyà el 1943, hi va trobar el 1972 les restes d'un crani i en aquell moment ja va intuir que es tractava d'un Homo Sapiens del paleolític, i així en va deixar constància en el seu quadern d'excavació. El fet que les restes es trobessin a prop d'estrats molt més recents i la manca de tècniques prou eficaces per determinar l'antiguitat d'aquell crani, el van condemnar durant quatre dècades a l'oblit, dins dels magatzems del Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, que Corominas va fundar i dirigir.

Ara, un estudi realitzat per un equip d'arqueòlegs i prehistoriadors de la Universitat de Girona i publicat a la prestigiosa revista Journal of Human Evolution ha pogut determinar, gràcies a una datació radiocarbònica portada a terme amb el mètode AMS en un laboratori de Groningen (Holanda), que el crani trobat per Corominas és la resta d'humà modern (Homo Sapiens) més antiga trobada a Catalunya i una de les tres més antigues de la península, amb uns 22.300 anys d'antiguitat. Tot i que al crani li falta tota la cara, els investigadors tenen indicis per pensar que correspon a una dona d'uns quaranta anys, que va viure al final del període gravetià, el segon dels quatre períodes culturals del paleolític superior, durant l'última glaciació.

A més, el fet que Corominas descobrís a prop del crani diverses peces lítiques, dents de cérvol i altres elements perforats i usats com a ornaments, fa pensar que es podria tractar d'un enterrament ritual. Si fos així, seria també l'enterrament més antic trobat a Catalunya i, per aclarir-ho, ara fa una setmana s'han reactivat les excavacions, després de quaranta anys, a la petita cova oberta on es va trobar el crani, anomenada Mollet III, en referència a la cova de Mollet de Serinyà, on Corominas també va trobar el 1972 una dent molar, que l'any passat es va confirmar que corresponia a un nen neandertal de fa 215.000 anys: la resta humana més antiga trobada fins ara a Catalunya. Aquest estiu també continuen les excavacions a la cova de l'Arbreda.

Ahir, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va visitar les coves de Serinyà i després es va desplaçar al Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, on dos dels investigadors redactors de l'estudi, Joaquim Soler i Bibiana Agustí, van detallar-ne les conclusions, al costat de l'alcalde de Banyoles, Miquel Noguer, i del president del Consell Comarcal del Pla de l'Estany, Jordi Xargay, com a principal responsable de les coves de Serinyà.

El crani s'exposarà a la sala del paleolític del museu, que es troba en plena remodelació: després de tres fases, en què s'ha treballat sobretot en els magatzems, l'alcalde va dir a Mascarell que esperen tenir recursos per iniciar la quarta fase a finals d'any i la cinquena, el 2014. El conseller va recordar que aquest any la Generalitat dedica 3 milions d'euros a 49 excavacions preventives i 16 excavacions de recerca com la de Serinyà.