Descobreixen part del cos d'una dona ‘Homo sapiens' al jaciment de Serinyà
Les restes corresponen al crani que van trobar el 1972 i es confirma que les restes són les més antigues de Catalunya de l'actual espècie humana
-
Els arqueòlegs Joaquim Soler i Alba Solés i les restes descobertes aquest estiu. R. E. -
L'equip coordinador de les excavacions i, a la dreta, el president del Consell del Pla de l'Estany, Jordi Xargay. R. E. -
Els codirectors del treballs, Xavier Niell i Narcís Soler, al lloc on es van desenterrar els fragments de l'homo sapiens. R. E.
Les excavacions d'aquest estiu al jaciment prehistòric de Serinyà han permès descobrir a la cova Mollet III fragments ossis de la dona Homo sapiens de la qual el 1972 van trobar el crani. La troballa confirma, d'una banda, que aquestes restes són de fa uns 22.300 anys i, per tant, són les més antigues de la nostra espècie descobertes a Catalunya, i, de l'altra, que la dona va ser enterrada de manera ritual, tal com es va intuir en la campanya de l'estiu passat, perquè junt amb les restes òssies hi havia materials d'aixovar (fragments de peces ornamentals fets a base de dents de cérvol, mol·luscos i sílex) que devien pertànyer a la dona.
Els ossos desenterrats en les últimes excavacions consisteixen en el fèmur esquerre (força sencer), les dues tíbies (la dreta està gairebé sencera mentre que de l'esquerra se n'ha localitzat tan sols la part superior) i unes falanges i un astràgal. En la presentació d'aquests materials a la premsa, ahir el director dels treballs, Narcís Soler, va remarcar la transcendència científica que suposa el fet de disposar d'unes restes humanes com aquestes, atès que se'n coneixen ben poques, a diferència del que passa amb èpoques anteriors. Es pot afirmar, segons Soler, que estem davant de “la sepultura més antiga de Catalunya”. Pel que fa als rituals funeraris de la comunitat a la qual pertanyia la dona, s'ha constatat que el lloc elegit per a l'enterrament estava allunyat dels espais on s'habitava. Completada la feina sobre el terreny, ara els ossos seran estudiats en un laboratori amb l'objectiu d'esbrinar si conserven material genètic.
El crani d'aquest cos el va descobrir el doctor Corominas el 1972. Aleshores no es va poder datar
i la peça va caure en l'oblit. Quatre dècades més tard, els actuals investigadors del jaciment de Serinyà van revisar el crani i en van fer un estudi. Davant la sorpresa general, es va concloure que tenien 22.300 anys d'antiguitat.
La recerca a les coves de Serinyà –un recinte gestionat pel Consell Comarcal del Pla de l'Estany– és a càrrec de la UdG, amb la col·laboració de la Generalitat i l'Estat espanyol. En les últimes excavacions hi han participat uns 40 arqueòlegs, entre estudiants i doctorands.
