cultura

La nova biblioteca, per Nadal

És la més gran de Catalunya, amb 7.121 m² i 290.505 documents

Girona serà la primera ciutat catalana amb el sistema de lectura públic completat

L' Ernest Lluch es traslladarà al novembre a la Casa de Cultura

La nova biblioteca pública de Girona podrà entrar en servei abans que acabi l'any, segons va anunciar ahir el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, durant una visita a les instal·lacions acompanyat de l'alcalde, Carles Puigdemont; el director general de Patrimoni, Joan Pluma; el delegat territorial del Departament de Cultura, Antoni Baulida, i la directora de la biblioteca, Lourdes Reyes, que va guiar-los pels diversos espais amb un entusiasme desbordant. L'inici dels treballs d'urbanització de l'entorn de l'edifici, que el Ministeri de Cultura va adjudicar el 15 d'agost a una empresa gironina, ha permès desencallar la recepció de l'obra i emprendre el trasllat del fons bibliogràfic des de les dependències de la Casa de Cultura al nou equipament del carrer Emili Grahit. La previsió és recol·locar una mitjana de 5.000 documents diaris fins que estiguin a lloc els 290.505 que hi ha registrats al fons perquè en menys de tres mesos la biblioteca pugui obrir al públic després de més d'un any d'espera (l'antiga seu va tancar el 30 d'agost del 2013). La inauguració comportarà el trasllat de la biblioteca Ernest Lluch a l'espai alliberat de la Casa de Cultura, per no deixar desatès el centre de la ciutat i desdoblar, en canvi, el servei a l'Eixample. El canvi està previst per al novembre.

“Espero que la nova biblioteca pugui ser un bon regal de Nadal”, va desitjar Mascarell. Serà en qualsevol cas un esdeveniment excepcional per a la ciutat, que disposarà de la biblioteca pública més gran del país, amb 7.121 m² distribuïts en tres espaioses plantes que multipliquen per set la superfície de les velles dependències. Només la supera en magnitud la Biblioteca Nacional de Catalunya, que pertany, de fet, a una altra categoria. Amb quatre biblioteques i dos punts de lectura de barri, Girona serà, a més, la primera gran ciutat catalana que haurà completat el sistema bibliotecari català, de manera que esdevindrà “punta de llança” de tota la xarxa. Carles Puigdemont, va destacar que el nou equipament aixoplugarà tots els serveis bibliotecaris de la ciutat per afavorir una gestió coordinada.

L'edifici, projectat pels arquitectes Mario Corea, Luis Moran i Sebastián Guerrico, ha costat 15.580.000 euros, aportats per l'Estat. La Generalitat, un cop rebudes les claus dilluns passat, n'assumirà la gestió i les despeses de manteniment, que pugen a 1.160.667 euros anuals, incloent-hi els sous del personal, que augmenta de 14 a 22 empleats (19 en plantilla i 3 externs). Entre els serveis que ofereix la nova biblioteca, destaquen els 350 punts de lectura (50 per a infants i joves i 300 per a adults), una àmplia secció de primers lectors assistida per un dinamitzador, l'hemeroteca, la sala d'informàtica, una aula de formació que podrà acollir des de clubs de lectura a reunions d'associacions de veïns, dues sales de treball per a estudiants que hagin de fer recerca en grup, una sala de projecció, una mediateca, un espai d'exposicions temporals que s'inaugurarà amb un repàs a la història de la mateixa biblioteca, la cafeteria, una bústia de devolució robotitzada activa les 24 hores del dia i un auditori amb capacitat per a 110 persones on s'hi podran representar també espectacles de petit format.

Fora de la vista del públic, hi haurà les oficines administratives i el gran cor de l'equipament: el dipòsit, per fi en condicions òptimes de conservació, del seu valuós fons patrimonial, amb uns 20.000 documents anteriors al segle XX, que redueixen a dues sales dotades de pràctics compactes les sis plantes en què havia d'estar repartit fins ara. També al soterrani hi ha l'aparcament per al bibliobús, un dels grans projectes de la nova biblioteca.

Però deixant de banda l'eloqüència marejant de xifres i dades, el primer que atraurà el visitant de la biblioteca central de Girona és l'amplitud i la lluminositat, on tot sembla a la vista, inclosa la vegetació exterior, que s'integra a l'edifici enfilant-se pels murs i estenent-se en forma de terrasses d'esperit japonès pels finestrals i celoberts que airegen la construcció. “Té una mica d'aire zen”, deia ahir la directora, Lourdes Reyes, que es declarava enamorada de detalls tan imperceptibles i rellevants com la calidesa del passamans de l'escala. Línies rectes, sense a penes destorbs, parquet al terra i el color blanc predominant als mobles contribueixen a reforçar l'atmosfera harmònica de l'espai tot i l'enormitat.

5.000
documents diaris
de mitjana s'aniran transportant els pròxims tres mesos des de la Casa de Cultura a Emili Grahit

Un far de cultura i llibertat

E.V

Una biblioteca, que posa a disposició del lector un fons amplíssim perquè esculli el llibre que més li plagui, és un espai de llibertat superlativa, deia ahir Lourdes Reyes. Exercir aquest dret en un edifici com el de la nova biblioteca central de Girona, que s'il·lumina de nit amb tres diferents intensitats, és doblement significatiu per la seva proximitat a la ideal del far. No podia ser més apropiat, doncs, el nom escollit per batejar-la, encara que ahir, incomprensiblement, ningú no s'aturés a comentar-ho. La nova biblioteca pública de Girona es dirà Carles Rahola, tot un símbol d'integritat, cultura i noblesa.

Lourdes Reyes, infatigable des que va assumir la direcció del centre l'any 2012 per capitanejar la seva etapa més decisiva, fa tots els honors al nom que apadrina la institució, i encara hi afegeix passió i voluntat, fins al punt d'assegurar que, tot i la feinada que encara l'espera amb el trasllat, té la sensació que “li ha tocat la loteria”. Durant la visita, va concretar algunes de les apostes del nou servei, entre elles l'especialització en quatre àmbits temàtics que consideren de gran arrelament a Girona: la cuina, les arts escèniques, el passat jueu i la salut mental. A la biblioteca, però, no hi faltaran les seccions de novel·la, poesia, història, art, pensament, ciències o viatges, a banda de la mediateca, amb uns 13.000 discos, una gran secció dedicada al còmic, ampliada amb noves adquisicions i pensada sobretot per al públic universitari, i una renovada col·lecció de llibres de fotografia gràcies a una partida de 400.000 euros.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.