Opinió
Deu raons per no censurar l'art
La mateixa naturalesa de l'art el fa ser transgressor. I aquest trencament
de les normes establertes dóna sentit i valor
a la creació artística
En una democràcia, censurar és l'acte, dins una certa legalitat, de més difícil justificació. Els límits de respecte als pensaments dels altres són de difícil ubicació. Tot i així, l'experiència demostra que l'acte del censor sol tornar-se en la seva contra perquè l'ètica a la qual apel·la per justificar el gest repressor sol amagar tendencioses motivacions. La portada segrestada d'El Jueves, en la qual apareixien els aleshores prínceps Felip i Letícia al llit, no es va retirar per una qüestió d'erotisme, sinó per la personalitat dels protagonistes. Com ara ha succeït al Macba amb la peça de l'artista austríaca Ines Doujak que ha fet anul·lar una exposició ja muntada. El motiu és la postura indecorosa de Joan Carles I.
Pot l'influx de la monarquia situar-se per damunt de l'art? Si es així, en una democràcia hauria de produir-se un procés a l'inrevés, l'art hauria d'intervenir en les accions i els fets de la monarquia que podrien resultar motiu d'escàndol per a la ciutadania. Però afortunadament, l'art té una altra raó de ser. Diu les seves veritats sense forçar ningú. Planteja debat, però deixa via lliure a l'espectador per fer la lectura que cregui més convenient. L'art és per la seva pròpia naturalesa una expressió que no es pot censurar. De motius en podríem trobar a centenars, però podem presentar deu raons per evidenciar la irracionalitat que representa la decisió del director del Macba, Bartomeu Marí, de retirar la peça. Encara més quan el museu s'ha caracteritzat des de la seva inauguració per una línia expositiva vinculada a l'art de compromís polític i reflexiu.
L'art és transgressió. L'art evoluciona en tant que transgredeix qualsevol convenció, tant pel que fa al món de la plàstica com a les idees que vol expressar.
L'art és llibertat. L'art fonamenta el seu potencial en la capacitat de l'artista d'expressar el seu univers personal, tan respectable com el de qualsevol altre.
L'art és pluralitat. Cada artista té la possibilitat de triar la temàtica, l'estil, la tècnica i el suport que més s'adapti a les seves capacitats. Hi caben totes les opcions.
L'art és cultura. I per tant, un bé de naturalesa social. Censurant l'art no es defensa qui se sent atacat, sinó que s'ataca la col·lectivitat.
L'art és ficció. L'art és ficció en tant que les idees que es representen formen part d'un discurs que es mou només en el camp del pensament i la plàstica. Pots creure-te'l o no.
L'art és incruent. L'art només fa mal a les males consciències. Sols colpeja el pensament d'aquells que, en positiu o en negatiu, se senten implicats en el seu missatge.
L'art és universal. L'art és un llenguatge que emparenta totes les cultures del món i alhora representa la seva singularitat respecte a les altres.
L'art és polisèmic. Ningú està obligat a interpretar una peça en una mateixa direcció. Valen totes les interpretacions. Per això censurar-lo no té cap valor. Només el valor no buscat de promoció de l'artista.
L'art no calla. L'art, per molta pressió que s'exerceixi, fins i tot arribant a la destrucció física, no se silencia, perquè l'art té ànima.
L'art és reflexiu. El pensament no es pot negar. Tothom és lliure de pensar el que vol. Només són punibles els fets, no les actituds.
