Terrabastall al Macba

La patètica situació que s'ha viscut al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) des de dimecres passat ha culminat amb una gran escabetxada. La comissió delegada del museu, que es va reunir ahir a la tarda amb caràcter d'urgència, va acordar “per unanimitat” acceptar la dimissió del director, Bartomeu Marí, a qui responsabilitza del lamentable espectacle que s'ha donat, primer, amb la cancel·lació de l'exposició La bèstia i el sobirà i, després, amb la seva obertura al públic, aquest dissabte.

Però Marí ha mort matant. Ahir mateix, just en el moment en què se li notificava que no continuaria al museu, va anunciar a la comissió delegada que ja havia destituït el conservador en cap, Valentín Roma, i el cap de programes públics, Paul B. Preciado, alhora comissaris de l'exposició, amb els quals ha mantingut un dur enfrontament per l'obra que ell es negava a exhibir, una caricatura del rei Joan Carles sodomitzat.

Roma i Preciado feia només dos mesos que havien estat contractats, per bé que la seva vinculació amb el museu, com a assessors externs, ve de fa un any. Ara bé: tota la temporada del 2015 ha estat concebuda per ells. El Macba la desplegarà, però ells ho veuran des de la distància perquè estaran acomiadats. Estranya paradoxa. Ahir ja van començar a sentir-se les primeres reaccions que discuteixen que la institució prescindeixi dels dos experts que havien començat a aportar un nou aire a la institució.

La destitució d'alts càrrecs del museu encara hauria pogut anar més enllà. El gerent, Joan Abellà, va seguir les mateixes passes de Marí i també va posar la seva competència a disposició de la comissió delegada, però aquesta no la va admetre.

El braç executor del Consorci del Macba es va reunir durant dues hores. Hi van ser una catorzena de persones, entre representants de l'Ajuntament, la Generalitat, la Fundació Macba i el Ministeri de Cultura. I, no cal dir-ho, Marí. No hi va haver discussions. Tothom va veure “inevitable” la determinació, fins i tot els que havien donat suport a Marí, en concret la Fundació Macba. En acabar, qui va donar la cara va ser el tinent d'alcalde de Cultura, Jaume Ciurana. La resta de membres van marxar sense fer declaracions.

Concurs a la vista

Ciurana va llegir un comunicat consensuat entre tots i no va maquillar el que és una evidència: “Al Macba hi ha una crisi profunda. Hem d'obrir una nova era al més aviat possible.” Marí no continuarà al capdavant del museu, però no farà les maletes demà mateix. Farà d'enllaç amb el nou director, que s'escollirà a través d'un concurs públic internacional amb un jurat d'experts. Hi ha pressa, va reconèixer Ciurana, però el procés es pot allargar uns mesos, màxim quatre, creu. Marí es farà càrrec, doncs, d'aquest període de transició. En breu, presentarà oficialment la nova temporada, un acte que s'ha posposat per la controvèrsia d'aquests dies. La seva etapa al museu, al qual ha dedicat onze anys, set com a director, es tanca de la pitjor manera possible, amb una polèmica que encara cueja.

I la gran pregunta: s'aparta Marí per haver censurat una obra o per just el contrari, per haver-la acabat exposant? Segons el tinent d'alcalde de Cultura, allò de què se'l fa culpable és la nefasta gestió que ha fet de la situació. “Hauríem de parlar d'un conjunt de causes”, es va limitar a dir. Més que anomenar-ho pel nom de censura –“que seria inadmissible”–, els membres de la comissió delegada han interpretat tot el que ha succeït com una “esquerda” entre Marí i el seu equip de confiança. En el comunicat, l'ens que governa el museu emfasitza el seu respecte absolut “per la llibertat creativa i les decisions artístiques”.

Ha estat una setmana esgotadora, amb decisions contradictòries, guerres a tots els nivells, estranys silencis... Tot plegat fa la sensació que al Macba s'acumulava una gran tensió des de feia temps que ha esclatat ara. L'escrit que van enviar divendres els treballadors del museu no deixava marge als dubtes: a la institució li cal una bona sacsejada. I això no se soluciona només canviant el director, pensa la gent de dins del museu.

Que demani perdó

A Marí el va afectar molt que el seu personal li girés l'esquena. Va ser el gest definitiu que el va fer adonar que havia de rectificar. I ho va fer, obrint la mostra aquest dissabte. Però no tothom en té prou. Ahir, els directors del museu que ha coproduït l'exposició, el Württembergischer Kunstverein d'Stuttgart, van enviar una carta al Consorci del Macba en la qual insten la institució a no donar l'afer per tancat. D'entrada, li exigeixen que demani disculpes a la trentena d'artistes que participen en la mostra. A més, creuen convenient que se'ls convidi, a tots ells i a l'equip de comissaris, a una visita guiada i a un debat públic per restituir el valor del seu treball. Finalment, supliquen que no es qüestioni la feina de Valentín Roma i Paul B. Preciado, perquè, a parer seu, sempre han actuat correctament.

Els directors del Württembergischer Kunstverein de Stuttgart –on s'exhibirà l'exposició més endavant–, Iris Dressler i Hans D. Christ, alhora comissaris del projecte, estan dolguts. S'han sentit ignorats perquè Marí no els va comunicar mai la seva decisió de cancel·lar l'exposició. Decisió que ells qualifiquen d'“arbitrària”. No se'ls va tenir en compte per res, lamenten. Però ara estan contents perquè, finalment, la mostra s'ha obert al públic.

L'impacte internacional d'aquest cas, amb mitjans de comunicació que n'han informat tothora, ha estat majúscul. I molt negatiu per a la imatge del Macba. Costarà revertir-la. El nou director del museu té una senyora missió al davant.