Monells estén la catifa vermella

La tranquil·litat impertorbable de Monells es va alterar ahir al matí des de primera hora. Amb tot just 182 habitants empadronats, la població es va multiplicar durant la jornada pel càsting de la seqüela d'Ocho apellidos vascos. Unes 500 persones havien passat davant els responsables de la tria de figurants o encara feien cua al migdia, al centre cívic de Can Geronès. Els més matiners, una parella amb un nadó, hi havien arribat abans de les vuit. A quarts de deu ja superaven el centenar d'interessats, a falta només de la catifa vermella. L'alcalde, Salvi Casas, bromejava dient que per fer-ne via podien descartar els que no tinguessin els “vuit cognoms catalans”.

La situació no es va arribar a desbordar com havia passat 24 hores abans a Girona. Alguns, però, tornaven a provar sort. Era el cas de tres dones que dilluns havien quedat fora gairebé a les portes de l'auditori de la Mercè, després d'hores fent cua. Recordaven els aldarulls i lamentaven que els professionals no optessin com a mínim per “garbellar” entre la gent que feia cua per triar els perfils que es poguessin acomodar més a les necessitats.

A primera hora, però, eren majoria els veïns del municipi i altres poblacions de la rodalia. Una senyora provinent de la Bisbal demanava per l'emplaçament del centre cívic a quarts d'onze, i explicava que la seva filla hi aniria més tard o s'esperaria a la jornada d'avui a la capital baixempordanesa. Era el primer cop que s'atansava a un procés de tria de figurants, una situació que, en canvi, ja era més o menys coneguda per altres veïns. Un matrimoni de jubilats de Sant Sadurní, l'Isidre –de 68 anys– i la seva esposa, ja van participar en un espot de Caixa Bank al poble. “Tenim rodatge”, deia fent broma, i, a més de suportar l'espera sota un sol de justícia, ja estava preparat per si el triaven. “Per un segon i mig que sortíem a l'anunci, vam estar gairebé una hora de rodatge.” Coses de les filmacions...

Amb ells, s'esperaven un altre matrimoni i dues amigues. La Pili, bisbalenca, explicava que les seves filles ja havien estat protagonistes d'una altra filmació a la plaça de Monells fa 23 anys. Una llarga jornada de 13 hores per un treball de 52 segons recompensada amb 10.000 pessetes de l'època, una quantitat que en aquell temps pagava la pena. La Pili també revelava que el seu cap l'havia animat a fer el pas, encara que d'una manera poc ortodoxa: “Em va dir que de joves, en sobren, però que falten àvies; em va picar una mica, però al final m'he decidit, perquè pot ser una experiència.” Des del grup, una altra de les dones destacava l'orgull de ser la tieta del cantant Sanjosex.

Mentre la cua anava creixent, a mesura que s'acostava el migdia, els primers afortunats a superar el tràmit sortien per l'altra banda. La Marta i en Xevi, una jove parella del Gironès, havien triat la cita de Monells preveient que hi hauria menys concurrència que a Girona i la Bisbal. I se'n van sortir després d'una hora d'espera. “Ens han fet una foto i ens han demanat que emplenéssim un formulari amb les dades de contacte i perfil físic”, comentaven, satisfets un cop superada la prova. També van fer constar que eren parella –la naturalitat és important si ha de figurar que també ho són en la ficció– i els van demanar si treballaven, si tindrien disponibilitat absoluta per participar en el rodatge i si residien a la vora, de manera que els puguin mobilitzar amb relativa rapidesa en funció de les necessitats.

Altres veïns destacaven que hi havia més gent que per festa major i al bar feien l'agost amb tanta clientela. Dos nois estudiants de Celrà, en Javier i en Carlos, assistien a l'experiència encuriosits. Cap al final de la cua, esperava amb una barreja de paciència i optimisme l'Helena, una barcelonina a l'atur que fa anys que estiueja a Sant Feliu. “Vaig veure les cues d'ahir a Girona per la televisió i he decidit provar sort”, explicava, disposada a fer una llarga cua i proveïda d'un entrepà i una ampolla d'aigua. Des de Manresa, dos amics també destacaven que arribaven preparats per a una cua pitjor. Havien sabut del càsting dies enrere, per internet, i un d'ells, Manolo Morillo, fa de còmic, imitador de veus i esperava una oportunitat: “Encara que sigui de figurant o per sortir netejant vidres, però amb la crisi ens hem d'adaptar.”

El de Monells va ser un dels càstings de proximitat. El poble, amb la resta del municipi compartit amb Cruïlles i Sant Sadurní de l'Heura, servirà per filmar escenes exteriors en diferents localitzacions. La plaça de Monells, expliquen, emmarcarà una escena amb castellers, i hi haurà altres plans en carrers del nucli antic i als paisatges agrícoles entre la plana de l'Empordanet i les Gavarres. Els entorns del poble són aquests dies un mosaic verd interromput pel groc dels camps florits de colza i el vermell de roselles disperses. Durant el rodatge, en canvi, hi predominaran els tons daurats de les espigues de cereal a mig camí de la collita.