La crònica
A Monells amaguen els espanyols
Ahir a primera hora, al bar restaurant Ca l'Arcadi de Monells, la clientela habitual prenia el seu cafè amb llet i es cruspia els minis d'embotit com un dia qualsevol. Tot semblaria normal si no fos que, a fora, una boira matinera frenava en sec l'anunciada onada de calor. I no només això: en aquest petit poble del Baix Empordà es respirava un ambient de festa major inusual per aquestes dates, amb la plaça major engalanada de dalt a baix amb estelades i un munt de gent disfrutant d'una calçotada quan ni tan sols havien tocat les deu del matí. Entre els comensals ressaltava la gent normal, però també molts més homes amb barretina de l'habitual i, en contrast, hipsters de ciutat. Bé, i, ja que hi som, cares tan conegudes com les de Dani Rovira, Clara Lago, Karra Elejalde i Carmen Machi, envoltats de càmeres i d'un nombrós equip tècnic en el que va ser el primer dia de rodatge de la segona part d'Ocho apellidos vascos, el darrer gran èxit del cinema espanyol.
I és que, desbancada Peratallada en la cursa final de preproducció, Monells és aquests dies l'escenari principal d'una seqüela que introdueix els catalans en aquesta saga, que juga amb els tòpics de diverses cultures d'aquest estat anomenat Espanya. Concretament, la primera ordre d'“acció!” va arrencar amb l'escena número 40, tal com deixa clar la claqueta on també s'anuncia el títol (no sabem si definitiu) de la pel·lícula: Nueve apellidos vascos. En aquesta trobem quatre personatges principals –els de Dani Rovira, Karra Elejalde, Carmen Machi i la sobrevinguda Belén Cuesta– asseguts degustant calçots i bevent vi del porró (en realitat, most). Com és d'esperar, el personatge del sempre malhumorat Koldo (Karra Elejalde) és el que trenca l'harmonia aixecant-se i tirant amb mala llet les pellofes d'un calçot tot exclamant “¡P[...] cebolletas!”, i Merche (Machi) li replica que ja es pot anar “acostumant” en aquesta terra on estant passant les vacances. Els pocs privilegiats que discretament vam poder assistir a la filmació també vam presenciar altres diàlegs que farceixen aquesta escena, que tot fa pensar que serà crucial, com ara el fet que parlen d'un futur fill que, segons sembla, es dirà Bartomeu, i no pas Aitor com el bo d'en Koldo voldria. Amaia, embarassada?
A continuació, per acabar-ho d'adobar, entren en acció Amaia (Clara Lago) i l'altre nou fitxatge, Berto Romero, aquest gairebé irreconeixible amb una barba que ni els hitites portaven en èpoques pretèrites, però que les modes urbanes s'han encarregat de re-popularitzar. L'escena deixa clar el que sospitàvem: que Rafa i Amaia mantenen relacions distants i s'han aparellat respectivament amb dos catalans. Embolica que fa fort! Perquè quan la nova parella entra a pla s'aprecia la mala maror que hi ha entre Rafa i Amaia. I, pitjor, quan la xicota del protagonista (Belén Cuesta) s'aixeca esperitada quan veu a venir una tal Roser (Rosa Maria Sardà) i exclama un inquietant “¡tenemos que esconder a los españoles!”.
Què passa aquí? Tan malament tractem els veïns? Som tan radicals, els catalans, que ja els hem d'amagar per protegir-los? Ens hem tornat tots tan bojos?...
Tranquils. Segons sembla, si fem cas de les hipòtesis i els rumors que ja circulen, l'argument de la pel·lícula narra com Rafa i Amaia han trencat i ella s'ha aparellat amb un modernet de ciutat que viu en un poble de l'Empordà –el fictici Soronelles– i la mare del qual resulta que és tan independentista i està tan obsessionada amb el procés que, per no donar-li un disgust, li fan creure que la consulta de fa uns mesos anava de veritat i Catalunya ja és independent. Un punt de partida que, com es pot percebre, ve a ser un encreuament entre Good bye, Lenin! i Torrente 5.
Per rodar només aquesta escena es va tardar més de quatre hores. Per això s'entén que, de tant en tant, quan ja el sol picava de valent i esgotats per la lentitud (del tot habitual) del rodatge, alguns extres es refugiessin de les altes temperatures. A quarts de tres, l'equip tècnic i artístic va aturar l'activitat, com estava previst, i es va repartir per diversos restaurants locals amb l'objectiu de recuperar forces. La Yoli de Ca l'Arcadi, sense anar gaire lluny, agraïa aquesta implicació. “S'estan portant molt bé amb el poble”, va dir.
Que Monells ja no serà mai més el mateix ho tenen clar molts veïns que ahir disfrutaven d'un dia “al·lucinant”, com van declarar entrevistats per Telecinco, productora majoritària de la pel·lícula i únic mitjà –o no– que tenia l'exclusiva. El cap de setmana ja es va notar i el poble es va omplir amb els primers curiosos. Per això alguns ja tremolen per la munió de turistes que hi aniran aquest estiu a fer una ullada, com passa amb les localitzacions basques del primer film. “Perdrem l'essència i, sobretot, la tranquil·litat”, es lamentava un veí que bevia una cervesa ben fresca a la barra del bar mentre un grup de dones, clarament excitades, ressaltaven com d'atractiu és el protagonista i com d'estilitzada Clara Lago.
El debat està servit.
