Jazz de tots colors

Una de les coses positives que tenen les actuacions en directe és que fan de bon passar fins i tot aquella música que un no escoltaria mai al reproductor del cotxe, de casa o a l'Ipod. La presentació del disc Maitia, de David Mengual era una bona ocasió per posar a prova la capacitat d'assimilació de l'aficionat al jazz amb l'oïda més convencional, com és el cas d'aquest cronista. Precedit pels gironins Clics (bop acadèmic amb execució brillant), Mengual es presentava divendres a La Planeta amb un quintet atípic (dos contrabaixos, piano i teclats, flauta i bateria) amb l'objectiu de tibar al màxim les costures d'un gènere, el jazz, acostumat de totes maneres a vestir sempre de manera folgada. Un recital amb dues parts molt diferents: la primera, una pugna entre el pianista i la resta del grup per fer progressar la melodia enmig del bombardeig sonor i rítmic d'un crescendo de caos controlat resultant d'esprémer les possibilitats dels instruments (si una cosa pot exigir una flauta travessera és ser tocada de través!). Més tard, amb Mengual assegut al piano i una magnífica Giulia Valle oficiant amb fermesa solitària al contrabaix, l'actuació va derivar cap a sonoritats més digeribles, però només una mica. Una sessió que, en tot cas, va demostrar que, més o menys agradable depenent dels gustos, no hi ha música bona o dolenta sinó intèrprets bons o dolents. I Mengual i companyia es compten entre els excel·lents.