Crítica
opereta
Òpera ‘selfie'
La companyia Bratislava, amb acudits molt propers als gags lingüístics (“FNAC o MNAC?”), sap treure prou suc a la divertida desproporció d'un Lord que en realitat és tan blanc i ingenu com ningú.
I d'una Lady que, ves per on, acaba transitant per la Barcelona més canalla del Paral·lel. Tot plegat, divertidament desinhibit, ben cantat i sabent jugar amb la insinuació amb el públic. És una peça per als que vulguin divertir-se i per als que valorin la música en directe i les picades d'ullet a la Barcelona de xiruca i Coronel Tapioca –o de selfie, vaja–. Els de Bratislava reivindiquen l'opereta. Sense embuts. Considerada un producte comercial espectacular en la seva època i alhora menystinguda des de fa temps, ells l'aborden des de la divertida precarietat. Retallant personatges de 5 en 5, i fent evidents les estretors de la seva producció.
No hi falla el to fresc, de trama poca-solta, ni l'afinació de les veus. Canten bé, es mouen divertits i desgranen una trama beneita que han traslladat de La vie parisienne, d'Offenbach, a la Barcelona del turisme de masses i els pisos turístics.