Mirador
Plou en terra fèrtil
Ramon Simó va assumir la direcció del Grec aixecant algunes petites revolucions: volia sacsejar i que el paisatge fos diferent després del seu pas. Sí, el Grec ha guanyat en caràcter. ¿Ha estat, aquest que ara acaba, un Grec amb espectacles trencadors que hagin remogut la crítica? Tot i que hi ha hagut veritables provocacions com MDLSX de Motus Aneckxander o els Afasians de Los Corderos, la sorpresa ha pogut venir puntualment en el tractament del text (L'empestat, de Jordi Oriol) i en la incorporació dels Falcons de Barcelona en un espectacle dramàtic (Tata mala). La pluja de La tempesta de Shakespeare ha omplert la piscina de la Cie111 i, humilment, ha emulat aquest monsó de Toneelgroep, d'Ivo van Hove (La força oculta). No sempre el risc ha arribat a bon port, però el que compta és que el Grec els ha donat l'oportunitat a provar-ho i a corregir més tard. El mèrit és que el Grec ha generat confiança a públic nou. Per això, hi ha hagut un notable creixement d'entrades venudes. ¿És arriscat programar la dansa atractiva i fàcil de Kibbutz Dance? Si es programa dues nits al Grec (com va ser) és d'una gosadia comparable a programar una peça com Barcelona (contra la paret), que carrega, amb fets reals, l'abús de la policia d'una ciutat teòricamenttolerant, integradora, pacífica...