Amb ‘flow’ i en català
El català resisteix l’embat de l’espanyol i l’anglès i és utilitzat amb naturalitat per centenars de músics d’una escena creixent
Un nou argot s’estén amb força en tota una jove generació del país
Les músiques que més escolten les generacions de catalans més joves són les anomenades músiques urbanes i, en aquestes, la llengua catalana, per primer cop a la història, hi té una presència que convida a l’optimisme. En un moment en què els senyals d’alarma pel que fa a l’ús social del català són nombrosos, és significatiu que una llarguíssima rastellera d’artistes de hip-hop, trap i reggaeton cantin en català, tot i que el que puguin entendre aquests artistes per “català”, evidentment, farà posar els pèls de punta als filòlegs més recalcitrants. Rapejar en català, certament, no és nou: Pere Crim, fa gairebé vint anys, publicava el que es considera el primer disc de rap íntegrament en català: L’odi en un gest. At Versaris, Pirat’s Sound Sistema o El Nota, no gaire temps després, van deixar petjada. Però, no obstant aquests precedents, mai com ara hi ha hagut tants artistes en aquesta òrbita cantant en català amb flow, que és com se’n sol dir, en argot hip-hop, de l’acció de fer fluir les paraules amb el ritme de cada cançó.
“La llengua s’ha fet un lloc on històricament semblava que estigués defenestrada”, assegura Albert López, del segell Delirics, casa de bandes –31 FAM, Flashy Ice Cream, P.A.W.N. Gang...– que pràcticament tot jove català en edat de fer batxillerat de ben segur situarà. “Durant molt temps semblava que ser de barri i cantar en català era incompatible, però finalment s’ha aconseguit trencar les barreres que quedaven”, hi afegeix.
D’entre aquestes formacions, a P.A.W.N. Gang, pioners del trap no únicament a escala catalana sinó també estatal, se’ls aplaudeix el mèrit, segons subratlla López, d’haver fet entendre “a tota una generació” que el català “podia ser també una llengua de barri, canalla i tan gangsta com qualsevol altra”.
“Hem creat escola”
Sorgits de la barcelonina Vila de Gràcia, P.A.W.N. Gang podrien ser assenyalats de manera agosarada com els Pompeu Fabra o Joan Coromines d’un argot que, agradi o no, s’han fet seu milers de joves del país. “En l’àmbit lingüístic hem creat escola”, diu sense embuts Willfree, un dels membres de la gang. “El 99,9% dels grups d’aquesta moguda utilitzen l’argot que vam crear, les nostres maneres d’entonar o de girar i tombar les paraules.” Que moltes bandes que tenien P.A.W.N. Gang de referent, però, implementessin aquest argot de manera inexacta, va dur el grup a normalitzar el seu vocabulari en un diccionari: El Codi (Editorial Base), on es deixava per escrit, per exemple, que “naia” volia dir “noia” o “rular fiapes”, liar porros. “Io no se sista be el ke fem / Pro se k del aire no viurem / Aki al reka es lu ke ia naia / Ka la mamma es des don es ven”, canten, per exemple, a Tarapia da grup (Oli d’Uliva, 2020), amb el terrassenc Lildami –el rostre més mediàtic del trap en català i flamant nou membre del jurat d’Eufòria, nou concurs de TV3– de convidat. “Al català li va millor que es canti de manera incorrecta que no pas que no es canti”, opina Yung Mare, un altre dels integrants del grup, que van crear “aquesta manera de parlar, inventant-se paraules i canviant síl·labes de lloc” quan encara cursaven primària i ESO. “Cantant en un català incorrecte hem arribat allà on hem volgut”, rebla orgullosament Willfree, que, en una col·laboració (col·labo, se’n diu ara) amb el grup Manel instigada per iCat li retreia al grup de Guillem Gisbert parlar “el català de Pompeu Fabra” i “fer servir paraules de l’any 32”. “Cada generació té la seva jerga, i és absurd voler que un grup de trap parli el català que parla, per exemple, el president”, explicava en una entrevista a aquest diari Bandam, una de les veus de 31FAM.
Diferents accents
Els EUA i els països de l’Amèrica Llatina lideren l’auge a escala global de les músiques urbanes i, per tant, les llengües anglesa i espanyola hi són fortes. Però, malgrat que algunes de les figures catalanes més populars d’aquesta nova escena, des de la mateixa Rosalía fins al raper de l’Hospitalet de Llobregat d’origen magrebí Morad, cantin en castellà, la naturalitat amb què molts joves artistes empren, en canvi, el català és inqüestionablement més alta que en moltes de les generacions que els han precedit. “Encara que em diguessin que fer-ho en una altra llengua m’obriria més portes, jo sempre faré el que em doni la gana”, manifestava, per exemple, la gironina Tramma en una entrevista al novembre a El Punt Avui en què revelava els detalls de Voldria dir-te, el seu disc de debut. “Molts em pregunten si el català em limita”, assenyala per la seva banda el barceloní Senyor Oca, guanyador del Sona 9 del 2017 i un dels màxims exponents del que ja s’ha batejat com a “rap del terra”. “I jo contesto preguntant-los: quanta gent que canta en castellà o anglès no ha arribat fins on he arribat jo fent-ho en català? Caldria, en tot cas, preguntar als que s’entesten a cantar en llengües pretesament mundials com és que, fent-ho així, no ho peten.” En un moment d’Ega, primer disc de Senyor Oca, damunt d’una base de drum & bass es repescava un fragment d’una entrevista radiofònica en què se li preguntava a Quim Monzó si se sentiria mai temptat d’escriure en una llengua amb més parlants. “Per a això hi ha traductors”, contestava l’escriptor en el sampler perpetrat per Senyor Oca. “Els traductors tradueixen... i és fabulós.”
Si en alguna cosa, però, es palpa la fortalesa del català en l’auge actual de les músiques urbanes, malgrat tots els obstacles del món, és en la gran varietat dialectal, amb un munt de nous cantants emprant la llengua catalana, també, des de les Balears o el País Valencià. Yung Rajola, sobrenom de Quintí Casals, és de Lleida i l’any passat, via Halley Records, un altre nou segell amb la mirada fixada en el que es cou a Catalunya en el terreny urbà, va debutar amb Cor Trencat, útil, també, per entendre la sensació de desengany que impera en aquesta generació. “Hi ha l’estigma absurd de pensar que els accents que no són de Barcelona estan fora dels cànons bonics de la nostra llengua, però a mi em satisfà ajudar a normalitzar el meu accent en aquesta escena, com ha fet també Carles Porta i Crims a TV3.”
En l’audiovisual, així com en, malauradament, molts altres camps, la lluita és complicada, però si avui mateix, per exemple, una naia de catorze anys es decideix a fer una mixtape tot rapejant el que, durant setmanes, ha anat escrivint en una llibreta a l’hora del pati, a diferència d’altres temps, és altament probable que ho faci en català. I amb flow.
