Cultura
De Llach al Grup de Folk
La Nova Cançó El disc de l'AVUI de l'any 1967
El 1967 és un any d'inflexió en el moviment de la Nova Cançó. Els Setze Jutges arriben a setze membres amb la incorporació de Rafael Subirachs i Lluís Llach; dos nous debutants, Ovidi Montllor i Pau Riba, emprenen camins diferents, l'últim impulsant el Grup de Folk, una porta oberta a diferents grups i estils, cosa que suposa una incorporació massiva de cantants al moviment.
Mentre, al món, els hippies clamen pel no a la guerra (del Vietnam), Ernesto Che Guevara és executat a Bolívia, a Grècia hi ha el cop d'Estat dels coronels i l'LSD canvia el món de l'art i la música.
Aquest CD vol recuperar una gran part d'aquest patrimoni cultural català, tot i els problemes tècnics derivats del deteriorament dels enregistraments originals en alguna cançó.
Raimon
No sé com
Raimon va fer un parèntesi en la cançó protesta o política i va escriure quatre cançons per al disc Cançons d'amor, al qual pertany No sé com. L'enregistrament pertany al seu primer recital en solitari al Palau de la Música, aquell mateix 1967.
Josep Maria Espinàs
A la vora de la nit
Espinàs recupera una vella cançó popular i la transforma preguntant-se què s'ha fet d'aquell passat que ens pertanyia per, alhora, mirar de construir un nou futur.
Delfí Abella
Quan érem infants
Nostàlgica tendresa la de Delfí Abella en aquest record, gairebé fotogràfic, que és Quan érem infants. Tot i que la remasterització no ha aconseguit eliminar alguns drops del màster original, valia la pena incloure-la en la col·lecció.
Francesc Pi de la Serra
Els fariseus
Després de publicar-ne una primera versió el 1964 amb acompanyament d'un dels millors guitarristes del món, René Thomas, el 1967 va incloure Els fariseus al seu primer LP, amb un nou arranjament de big band de Ricard Miralles sense guitarra.
Enric Barbat
El melic
Al més pur estil musical francès, aquest curiós tema d'El melic que proposa Enric Barbat en un dels seus primers senzills va assolir un notable èxit gràcies al seu divertit sentit de l'humor.
Guillermina Motta
Digueu-me per què
Guillermina Motta recupera aquest tema, d'estil existencialista, en el seu primer LP, Guillermina Show. Aquest mateix any assisteix al MIDEM de Cannes amb Guillem d'Efak i el seu èxit els durà a tots dos com a convidats a un festival a Txecoslovàquia.
Miquel Martí i Pol
Riu amunt
Poca gent sap que un dels més gran poetes de la cultura catalana, a més, era cantautor. Guitarra a la mà, Miquel Martí i Pol va actuar en diversos recitals interpretant amb veu segura de baríton les seves pròpies composicions. Malgrat que mai les va enregistrar en disc, queda com a testimoni aquest enregistrament casolà.
Maria Amèlia Pedrerol
Els infants sorruts
Amb només 14 anys, Maria Amèlia Pedrerol componia les seves pròpies cançons i les cantava en directe acompanyant-se amb la guitarra, com aquesta en què se solidaritza amb els nens utilitzats pels pares per lluir.
Guillem d'Efak
Sa cançó de son coletes
Tot i no ser un cantant protesta, Guillem d'Efak també se les va haver amb la censura amb aquesta cançó en què explica la història dels manacorins i acaba: "...que el poble / no tengui mai més tirans / i que si hi torna a haver guerra / la guanyem els catalans".
Maria del Mar Bonet
Aigo
Maria del Mar Bonet des de bon principi es va decantar per reivindicar, a través de la cançó, les pròpies arrels, com demostra aquest extracte en directe de la cançó Aigo. La temàtica de les seves cançons l'acosta al Grup de Folk.
Rafael Subirachs
Dona
Quinzè jutge, Subirachs va debutar el 1967 amb Maria del Mar Bonet i Lluís Llach, per als quals s'encunya el terme Novíssima Cançó. Els seus estudis musicals i una veu potent de seguida es fan notar.
Lluís Llach
Que feliç era mare
Sembla mentida que Lluís Llach hagués de ser empès per sortir a l'escenari en aquell primer concert a Terrassa el 1967. Si va començar amb veu fràgil i una primera cançó amb lletra del seu germà com a regal per a la mare, ben aviat es va sobreposar al pànic escènic i va arrossegar el públic amb ell convertint-se en un ídol de masses.
Jaume Arnella
Deu-me la fe
L'espiritual negre -aquí amb la Coral Sant Jordi- va ser l'estil que va triar Jaume Arnella als inicis de la seva carrera, estil que conjugava molt bé amb el Grup de Folk, del qual va ser membre fundador.
Xesco Boix
Vull ser lliure
També membre del Grup de Folk, Xesco Boix va fer una adaptació especialment reeixida d'aquest espiritual que encara avui se segueix cantant. I és que el carismàtic Xesco Boix no només va ser la veu dels infants.
Pau Riba
Taxista
Pau Riba va revolucionar el moviment de la Cançó en ser suspès com a jutge. Del fracàs en va fer virtut i amb els anys segueix mostrant-se com el més original i innovador de tots els músics.
R. Casajoana i J. Boix
Escolta-ho en el vent
Membres també del Grup de Folk, Ramon Casajoana i Joan Boix van adaptar el tema més clàssic de Bob Dylan, Blowin' in the wind, amb aquesta voluntat de fer participar la joventut catalana dels grans esdeveniments internacionals dels anys 60.
Albert Batiste
La noia del país del nord
Pau Riba va adaptar aquesta cançó de Bob Dylan per a Albert Batiste, ideòleg i també cantant del Grup de Folk.
Pau i Jordi
Les pometes
Deu pometes té el pomer... a ritme ballable. Pau Riba i Jordi Pujol van saber donar la volta a la cançó tradicional per acostar-la als joves.
Marià Albero
Napalm
L'impacte que va produir el napalm llançat al Vietnam va tenir, entre d'altres respostes, cançons com aquesta de Marià Albero en què el dolor es fa evident.
Ovidi Montllor
La fera ferotge
Gran lletrista i d'extraordinària força interpretativa, Ovidi Montllor va fer el seu primer recital aquell 1967 i ben aviat es va situar entre els cantants més interessants. La fera ferotge, un gran èxit aleshores i encara ara, és una mostra de les grans dosis d'ironia que utilitzava Ovidi en les seves cançons, en aquest cas per parlar de les justes reivindicacions.
Mentre, al món, els hippies clamen pel no a la guerra (del Vietnam), Ernesto Che Guevara és executat a Bolívia, a Grècia hi ha el cop d'Estat dels coronels i l'LSD canvia el món de l'art i la música.
Aquest CD vol recuperar una gran part d'aquest patrimoni cultural català, tot i els problemes tècnics derivats del deteriorament dels enregistraments originals en alguna cançó.
Raimon
No sé com
Raimon va fer un parèntesi en la cançó protesta o política i va escriure quatre cançons per al disc Cançons d'amor, al qual pertany No sé com. L'enregistrament pertany al seu primer recital en solitari al Palau de la Música, aquell mateix 1967.
Josep Maria Espinàs
A la vora de la nit
Espinàs recupera una vella cançó popular i la transforma preguntant-se què s'ha fet d'aquell passat que ens pertanyia per, alhora, mirar de construir un nou futur.
Delfí Abella
Quan érem infants
Nostàlgica tendresa la de Delfí Abella en aquest record, gairebé fotogràfic, que és Quan érem infants. Tot i que la remasterització no ha aconseguit eliminar alguns drops del màster original, valia la pena incloure-la en la col·lecció.
Francesc Pi de la Serra
Els fariseus
Després de publicar-ne una primera versió el 1964 amb acompanyament d'un dels millors guitarristes del món, René Thomas, el 1967 va incloure Els fariseus al seu primer LP, amb un nou arranjament de big band de Ricard Miralles sense guitarra.
Enric Barbat
El melic
Al més pur estil musical francès, aquest curiós tema d'El melic que proposa Enric Barbat en un dels seus primers senzills va assolir un notable èxit gràcies al seu divertit sentit de l'humor.
Guillermina Motta
Digueu-me per què
Guillermina Motta recupera aquest tema, d'estil existencialista, en el seu primer LP, Guillermina Show. Aquest mateix any assisteix al MIDEM de Cannes amb Guillem d'Efak i el seu èxit els durà a tots dos com a convidats a un festival a Txecoslovàquia.
Miquel Martí i Pol
Riu amunt
Poca gent sap que un dels més gran poetes de la cultura catalana, a més, era cantautor. Guitarra a la mà, Miquel Martí i Pol va actuar en diversos recitals interpretant amb veu segura de baríton les seves pròpies composicions. Malgrat que mai les va enregistrar en disc, queda com a testimoni aquest enregistrament casolà.
Maria Amèlia Pedrerol
Els infants sorruts
Amb només 14 anys, Maria Amèlia Pedrerol componia les seves pròpies cançons i les cantava en directe acompanyant-se amb la guitarra, com aquesta en què se solidaritza amb els nens utilitzats pels pares per lluir.
Guillem d'Efak
Sa cançó de son coletes
Tot i no ser un cantant protesta, Guillem d'Efak també se les va haver amb la censura amb aquesta cançó en què explica la història dels manacorins i acaba: "...que el poble / no tengui mai més tirans / i que si hi torna a haver guerra / la guanyem els catalans".
Maria del Mar Bonet
Aigo
Maria del Mar Bonet des de bon principi es va decantar per reivindicar, a través de la cançó, les pròpies arrels, com demostra aquest extracte en directe de la cançó Aigo. La temàtica de les seves cançons l'acosta al Grup de Folk.
Rafael Subirachs
Dona
Quinzè jutge, Subirachs va debutar el 1967 amb Maria del Mar Bonet i Lluís Llach, per als quals s'encunya el terme Novíssima Cançó. Els seus estudis musicals i una veu potent de seguida es fan notar.
Lluís Llach
Que feliç era mare
Sembla mentida que Lluís Llach hagués de ser empès per sortir a l'escenari en aquell primer concert a Terrassa el 1967. Si va començar amb veu fràgil i una primera cançó amb lletra del seu germà com a regal per a la mare, ben aviat es va sobreposar al pànic escènic i va arrossegar el públic amb ell convertint-se en un ídol de masses.
Jaume Arnella
Deu-me la fe
L'espiritual negre -aquí amb la Coral Sant Jordi- va ser l'estil que va triar Jaume Arnella als inicis de la seva carrera, estil que conjugava molt bé amb el Grup de Folk, del qual va ser membre fundador.
Xesco Boix
Vull ser lliure
També membre del Grup de Folk, Xesco Boix va fer una adaptació especialment reeixida d'aquest espiritual que encara avui se segueix cantant. I és que el carismàtic Xesco Boix no només va ser la veu dels infants.
Pau Riba
Taxista
Pau Riba va revolucionar el moviment de la Cançó en ser suspès com a jutge. Del fracàs en va fer virtut i amb els anys segueix mostrant-se com el més original i innovador de tots els músics.
R. Casajoana i J. Boix
Escolta-ho en el vent
Membres també del Grup de Folk, Ramon Casajoana i Joan Boix van adaptar el tema més clàssic de Bob Dylan, Blowin' in the wind, amb aquesta voluntat de fer participar la joventut catalana dels grans esdeveniments internacionals dels anys 60.
Albert Batiste
La noia del país del nord
Pau Riba va adaptar aquesta cançó de Bob Dylan per a Albert Batiste, ideòleg i també cantant del Grup de Folk.
Pau i Jordi
Les pometes
Deu pometes té el pomer... a ritme ballable. Pau Riba i Jordi Pujol van saber donar la volta a la cançó tradicional per acostar-la als joves.
Marià Albero
Napalm
L'impacte que va produir el napalm llançat al Vietnam va tenir, entre d'altres respostes, cançons com aquesta de Marià Albero en què el dolor es fa evident.
Ovidi Montllor
La fera ferotge
Gran lletrista i d'extraordinària força interpretativa, Ovidi Montllor va fer el seu primer recital aquell 1967 i ben aviat es va situar entre els cantants més interessants. La fera ferotge, un gran èxit aleshores i encara ara, és una mostra de les grans dosis d'ironia que utilitzava Ovidi en les seves cançons, en aquest cas per parlar de les justes reivindicacions.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.