Els Max ignoren Bieito

Una gala avorrida i lenta, molt lenta, la de l’11a edició dels premis Max d’arts escèniques celebrada ahir al Teatro Lope de Vega de Sevilla. Una cerimònia on la professió va tornar a ignorar el director català Calixto Bieito que, tot i que la seva Plataforma optava a onze guardons, es va haver de conformar amb només dues estatuetes. Li va robar el protagonisme el teatre madrileny. Marat-Sade, de Peter Weiss, va ser elegit com el millor espectacle de teatre. I Andrés Lima, director de la peça, es va emportar el premi en la seva categoria per davant del mateix Bieito i d’Àlex Rigola. La companyia Animalario es consolida així dins el panorama de les arts escèniques estatals, ja que fins i tot va ser reconeguda com a millor productor privat.

La gran sorpresa, no obstant, va venir de part d’un espectacle infantil, Pequeños paraísos, de la companyia –també madrilenya– Aracaladanza, que es va emportar tres estatuetes (espectacle infantil, figurinista i escenografia), les mateixes que Marat-Sade i Un enemigo del pueblo, la peça d’Ibsen produïda pel Centro Dramático Nacional.

Actors catalans
Carles Canut va obtenir el primer premi de més pes per a Plataforma, en la categoria d’actor de repartiment. La peça havia de sortir triomfadora per força, ja que tots els nominats en provenien (Canut, Boris Ruis i Lluís Villanueva). Canut, que va parlar exclusivament en català, els va dedicar a ells el guardó i, sobretot, al projecte Romea, el qual va elogiar justament i el va definir com l’assoliment d’un “somni”. Un altre català que va triomfar va ser Francesc Orella, triat millor protagonista per Un enemigo del pueblo. “D’enemics del poble, d’haver-n’hi, n’hi ha”, va avisar, fent una clara referència a les eleccions del 9 de març.

Vicky Peña es va emportar ben justament el premi a la millor interpretació femenina pel fabulós monòleg inicial que porta a terme a Homebody/Kabul, l’obra de Tony Kushner que encara és, curiosament, al Teatre Romea de Barcelona. La seva companya de repartiment, Gloria Muñoz, va ser escollida millor actriu secundària. El Teatro Español de Madrid, productora del muntatge, també es va emportar el Max al millor espectacle musical per Ascenso y caída de la ciudad de Mahagonny, peça de Kurt Weill i Bertolt Brecht que no va poder visitar el Lliure perquè la fundació Weill no estava gaire contenta amb la proposta de Mario Gas, ja que s’allunyava de l’òpera. Gas, ahir, va deixar clar que havia volgut mantenir l’esperit de la peça.

La nit, de fet, no va començar bé per a Plataforma, ja que se li va escapar el primer guardó, a la millor composició musical per a espectacle escènic, que es va endur Luis Delgado (Un enemigo del pueblo). Marc Rosich i Calixto Bieito tampoc no es van endur la distinció a la millor adaptació d’una obra teatral, que va recaure en el versàtil dramaturg madrileny Juan Mayorga, versionador –a través d’Arthur Miller­ de la peça d’Ibsen. Mayorga també va rebre el Max al millor autor teatral en castellà per El Chico de la última fila.

L’altra sorpresa –o no– va aparèixer en l’elecció del millor autor teatral en català. Hi estaven nominats el superstar Jordi Galceran, per Carnaval; la promesa Jordi Casanovas, per Tetris, i els totterrenys Toni Martín i Carme Portaceli, per Fairy. I va ser aquesta última peça la que es va endur el Max a l’aigua. Una obra que revisa els móns dels contes tradicionals i que confirma la Factoria Escènica Internacional (FEI) com un dels projectes avantguardistes més interessants del país.

Martín, que va recollir el premi, no va poder evitar criticar el Partit Popular i la seva “trista” intenció de “globalitzar” l’ensenyament a Catalunya amb l’anglès i el castellà. A fora, entre trucada i trucada a la família i a la Portaceli, ens va donar una notícia: segurament Fairy tornarà l’estiu que ve, i al mateix indret on es va estrenar, la Nau Ivanow.

Respecte a la dansa, l’acadèmia dels Max va considerar Escupir en el tiempo, del grup resident a Barcelona Danza Erre que Erre, com el millor espectacle. Alhora, la valenciana Mar Gómez (instal·lada a Barcelona) va ser escollida la millor intèrpret femenina pel seu espectacle Dios menguante. El millor coreògraf de la temporada passada va ser Blanca Li, per Poeta en Nueva York. I el millor ballarí, Juan José Jaén, per El romancero gitano. Es notava que érem a Andalusia.