Manelic, el pròfug
‘Terra baixa’, dirigida per Carme Portaceli al TNC, incorpora el context obrer i social en què Àngel Guimerà va escriure l’obra, ara reconvertida en ‘thriller’
Portaceli i Ley fan una revisió política de ‘Terra baixa’ com ja van fer a ‘L’auca del senyor Esteve’
Per al dramaturg Pablo Ley és evident que la història de Marta i Manelic no pot acabar fugint a les muntanyes i sense esperar cap repressió dels estaments del poder. Per això, el clàssic es rellegeix avui a partir dels ulls d’una periodista que prova d’indagar les raons de l’assassinat a l’amo, en Sebastià; i de l’olfacte del comissari Vinagret, que perseguirà i detindrà els dos fugitius i els enviarà a la presó. Terra baixa (reconstrucció d’un crim), dirigida per Carme Portaceli, s’estrena dijous vinent a la Sala Gran del TNC. Posteriorment, farà gira pels Països Catalans (inclou el País Valencià i Mallorca) i també viatjarà a Brussel·les, Orleans i Porto. És el primer cop que una producció del TNC d’un clàssic català es representa més enllà dels Pirineus.Al TNC, ja hi ha el 40% de les entrades venudes, una xifra considerable si es té en compte el canvi d’hàbit de comprar per avançat arran de la covid.
Carme Portaceli repeteix amb Pablo Ley la revisió d’un text del patrimoni català. Si el 2010, van empeltar L’auca del senyor Esteve amb els grisos anys del franquisme, ara graten en el context de finals del segle XIX, moment en què s’estrena l’obra: el 1896 esclata una bomba al carrer Canvis Nous en ocasió de la processó del Corpus Christi, motiu que aprofita el poder per decapitar el moviment obrer. Es van arrestar 400 persones que van patir tortures i vexacions al castell de Montjuïc. Una campanya internacional denunciaria l’arbitrarietat del procés de Montjuïc i n’exigiria la revisió. Un dels comissaris torturadors va ser en Vinagret. Ara, Ley imagina que, per fer callar la premsa, la comandància envia aquest agent al camp, a investigar el cas del crim d’en Sebastià. Anirà extraient informació a partir dels interrogatoris a la gent del poble. Laura Conejero és la periodista que vol entendre les raons, mentre que Manel Sans és el policia venjatiu. Per a Sans, el comissari creu que l’home és un llop per a l’home (com diu Hobbes); desconfia de Rousseau, que deia que l’home és bo per naturalesa (com s’insinuaria en la ingenuïtat originària d’un Manelic que es casa enganyat). Conejero, en canvi, opina que el seu personatge s’adona de la maldat de l’home però busca mecanismes ètics perquè no es crei un bucle de violència inacabable.
La peça d’aquesta adaptació també té una mirada feminista. Ho evidencia Eduard Farelo (Sebastià), que explica en roda de premsa que Marta és ella mateixa, no pas la dona del Manelic o d’en Sebastià, i que pren decisions per voluntat pròpia, al final. Anna Ycobalzeta, que interpreta el paper de Marta, recomana molt aquesta adaptació als joves: “M’he sorprès de com pot ser contemporani. És com un Shakespeare que ho parla des dels nostres paisatges.” Borja Espinosa és Manelic i agraeix sortir dels rols habituals i alhora fer un pas més enllà de l’amor romàntic, en què es pot encasellar el clàssic.
Acompanyant aquest triangle de relacions impossibles, apareix Núria: la nena de 14 anys en el text de Guimerà l’interpreta Kathy Sey. En la nova trama veu que hi ha algun engany (que el poble amaga) i que el poble, incomprensiblement, no s’hi revolta. En tot cas, sí que ho fa la Xeixa (el personatge per a actor s’ha transformat perquè el faci una actriu): “És l’única que planta cara a l’amo però que acaba tenint por”, comenta l’actriu Roser Pujol. Pepo Blasco (Tomàs), Mohamed El Bouhali (Josep) i Mercè Mariné (Pepa) completen el repartiment.
Àngel Guimerà, present
Aquesta adaptació coincideix amb la fi de gira d’El llop (també a partir del clàssic de Guimerà): va fer 26 funcions arreu de Catalunya, arran de l’èxit d’audiències del reality televisiu amb actors de teatre amateur. Per al 2024 ja s’espera la reposició de Mar i cel de Dagoll Dagom. L’any passat van ser els de La Barni Teatre els que van portar La filla del mar en clau de musical.
LA XIFRA
La gira de ‘Terra baixa’
Barcelona
del 19 de gener al 26 de febrer
El Vendrell
11 de març
Girona
17 de març
Granollers
19 de març
Tarragona
24 de març
El Prat de Llobregat
26 de març
València
del 31 de març al 2 d’abril
Palma
21 d’abril
Manacor
23 d’abril
Reus
14 d’abril
Vilanova i la Geltrú
16 d’abril
Vic
27 d’abril
Manresa
29 i 30 d’abril
Olot
5 de maig
Viladecans
7 de maig
Brussel·les
19 i 20 de maig
Sant Cugat del Vallès
26 de maig
Mataró
28 de maig
Orleans
6 i 7 de juny
Porto
dades obertes, encara