A l’ombra bona, de Casaramona

CaixaForum va completar dimecres les maratons de les Nits d’Estiu a l’edifici modernista de Casaramona (ahir va ser el torn de comiat al CosmoCaixa de Barcelona). El formigueig de públic, dimecres a la tarda, anava escales amunt i avall en una oferta que donava diverses opcions a triar als espectadors, amb bona part del cartell gratuït. Sens dubte, un dels privilegis va ser avançar-se al capvespre amb Joana Gomila i Laia Vallès a la terrassa de Casaramona. En el seu terra ondulat (les delícies per a la canalla més menuda per posar-se a córrer pels marges) el públic assegut seguia atònit la capacitat d’improvisar dels glossadors a partir de temàtiques escrites per algunes espectadores i de relacionar-ho amb la música electrònica; un joc que divertia les artistes i que l’audiència anava interpretant, descobrint d’on sortien les pistes i les manipulacions dels micròfons de Gomila i Vallès. A l’ombra de Casaramona, les glosses i l’espectacle Així (que parteix de l’àlbum Així deçà) insisteixen en com Mallorca s’ha deixat vendre pel turisme. Un discurs en què també s’ha insistit amb peces com ara Rostoll cremat, de produccions del Ferro, o Peix, d’Hotel Iocandi. Certament, des de l’estiu xafogós de Barcelona fan somriure les ofertes d’un turisme de consum massiu a què és temptat el guiri de qualsevol procedència, un cop desembarca a Palma. Mateu Xuri glossava, sarcàstic: “el turisme ens cau simpàtic/ i no hi ha canvi climàtic/ sobretot perquè jo ho dic”. L’únic que pot frenar aquesta plaga és la por a les tintoreres, insinuava Maribel Servera en una veu afònica d’ironia agònica.

Amb el temps de baixar els dos pisos de Casaramona, arrencava un espectacle molt celebrat a Fira Tàrrega i Temporada Alta: Los perros, de Led Silhouette, amb coreografia de Marcos Morau. De fet, aquest duet basc ha col·laborat puntualment amb La Veronal i també amb Kukai Dantza (amb qui Morau va dirigir Oskara). La peça, de 50 minuts, té el moviment inquietant per unes torsions impossibles i uns equilibris perillosos. Però atrapa la màgia per un text que traspassa la solitud i viatja per les diverses etapes de la vida (des de la vellesa fins a la infància).

A falta de dades concretes d’assistència, des de la Fundació La Caixa ja es fa un balanç positiu d’aquesta campanya perquè també s’han muntat, per primera vegada, activitats d’estiu als altres CaixaForum (Girona, Tarragona i Lleida) i sempre hi ha hagut un celebrat grup de públic. A Tarragona i Lleida, el cicle s’ha fet a finals de juliol com a comiat de temporada perquè tanquen durant l’agost. En total, a les Nits d’Estiu de tots els centres (també inclou els de l’Estat espanyol) s’han celebrat més de 380 activitats culturals i científiques repartides en 37 nits, amb la col·laboració de 73 companyies i artistes del panorama local, nacional e internacional. Aquesta iniciativa reforça el compromís de la Fundació La Caixa per dinamitzar el sector cultural i acostar la cultura a tots els públics.

La cantaora Ana Brenes, dimecres va fer doble passi del concert. Al passi de dos quarts de vuit va acomiadar-se amb un festiu tema: Vendo. El públic, agraït, l’hi va comprar predisposat acompanyada per una guitarra i un violí. La fresca i la falta d’aglomeracions de turistes (que s’amunteguen a Maria Cristina o Les Rambles, en tot cas), compta amb unes teles benèvoles, que filtren el sol. Bon exemple és la instal·lació Cel rogent d’Ignasi Bonjoch al vestíbul (que continua instal·lada fins a final de mes). L’ombra és fresca i bona a Casaramona.