Viggo Mortensen: "Sempre intento fer un ésser humà creïble"

L’èxit de la trilogia de Peter Jackson El Senyor dels Anells l’ha fet famós i li ha obert moltes portes. Però ell ha optat per obrir les d’Agustín Díaz Yanes (Alatriste) i, en dues ocasions, la de David Cronenberg. Després de l’èxit d’El final de la violencia, ha presentat a Toronto i Sant Sebastià Promesas del Este, enmig d’una pluja d’elogis. El 5 d’octubre arriba a les pantalles.

Sense el seu paper d’Àragorn a El Senyor dels Anells, ¿creu que hauria treballat mai amb Cronenberg?
No, segur que no. Ni amb Cronenberg, ni amb Agustín Díaz Yanes… Sense l’èxit de la trilogia de Peter Jackson no hauria pogut fer ni aquests ni altres papers.

De tota manera, no fa una carrera gaire coherent amb aquest gran èxit. ¿No li ofereixen papers més comercials?
Qui diu que he de fer aquests papers? He tingut la sort de trobar històries força interessants, com les que he fet amb Cronenberg i Díaz Yanes. Cal tenir sort a la vida i a la feina. I la sort de l’èxit d’El Senyor dels Anells em permet triar entre el projecte que em pot donar diners i seguir sent famós o intentar trobar projectes interessants. Alatriste em va permetre aprendre molt sobre la història, i amb Cronenberg, mai m’ho havia passat tan bé, rodant amb equips tan bons. He après molt, i prefereixo això.

¿Se sent més còmode en personatges complexos com el de Promesas del Este o en papers com el d’Àragorn, en una història que separa molt clarament els bons dels dolents?
És una altra forma de rodar i també un altre tipus d’història. No crec que Àragorn fos tan bo. Mentre treballava pensava que a vegades està cansat, dubta, té por, s’enfada, s’equivoca…. Jo vaig intentar, com sempre, fer del personatge un ésser humà creïble.

¿Com ha estat el procés de construcció del personatge de Nikolai, de Promesas del Este?
Vaig anar a Rússia. No era necessari per fer el personatge, però em va servir molt. Em vaig sentir més rus: tenir a la ment el paisatge, d’on ve, de quin poble, com és el menjar, les cases, el clima, de què riu la gent… Tot això ajuda a agafar confiança en el que vas a fer, ajuda a tenir el seu punt de vista.

¿David Cronenberg l’ha pres una mica com el seu ‘alter ego’, la seva imatge en el cinema?
No ho sé. Ens entenem molt bé, compartim un cert sentit de l’humor, riem de moltes coses, sovint estranyes, i treballem d’una forma semblant, encara que som persones molt diferents.

Per què creu que un director d’un país tan pacífic com el Canadà mostra tanta violència al seu cinema?
La possibilitat de la violència existeix sempre en la societat humana. Però ell és un dels directors moralment més responsables amb aquest tema: mostra l’horrible que és la violència i les seves conseqüències. Tant és si ve del Canadà, ell és un artista que s’interessa per l’ésser humà, és un bon observador de la psicologia humana, i la violència és part d’això. Però hi ha moltes més coses a Promesas del Este, no només violència.

Vostè fa altres activitats artístiques, té una editorial de poesia... ¿No en té prou amb el cinema?
M’agrada observar el món que m’envolta, la vida, d’una forma artística, que no vol dir que sigui un artista. Qualsevol persona ho pot fer, pot prestar atenció a una pel·lícula, un quadre, un parc, uns nens... Pots sortir d’aquesta habitació sabent quants llums, quins quadres hi havia. Si no et recordes de res, potser hauries de prestar més atenció. No cal recordar-ho tot, però cal estar present, simplement. A mi m’agrada dibuixar, fer fotos, anar al cinema, llegir, observar i filtrar constantment.