Un fons únic i un còmic propi

La bibli­o­teca pública de Ripoll es diu Lam­bert Mata, en honor a aquest des­ta­cat bibliòfil d’orígens ripo­lle­sos, que el dia abans de morir a Bar­ce­lona sense des­cendència, el 1931, va tes­tar a favor de l’hos­pi­tal muni­ci­pal de Ripoll perquè fos l’hereu uni­ver­sal de tots els seus béns, inclosa la seva impor­tant col·lecció de per­ga­mins, incu­na­bles i altres joies bibliòfiles. El fons Lam­bert Mata es va dis­tri­buir pro­vi­si­o­nal­ment entre diver­ses dependències, fins que el 1963 es va inau­gu­rar la bibli­o­teca que porta el seu nom, gai­rebé davant per davant de la seu que ocupa actu­al­ment, des del 2009: un impo­nent edi­fici de 1.800 metres qua­drats dis­tribuïts en dues plan­tes –400 m² són magat­zems–, una superfície supe­rior a la que li cor­res­pon­dria segons els estàndards de les bibli­o­te­ques públi­ques, jus­ta­ment per poder aco­llir i pre­ser­var en con­di­ci­ons el fons Lam­bert Mata: 12 incu­na­bles, 30 per­ga­mins, 3.000 lli­bres d’entre els segles XV i XVIII, 28.000 volums del segle XIX, 8.000 del segle XX, etc. Entre les joies d’aquest fons, tal com ho explica amb un legítim orgull la seva direc­tora, Mont­ser­rat Guix Anfruns (Ripoll, 1973), hi ha el manus­crit de La fugida a Egipte (1893), de Jacint Ver­da­guer, i car­tes que va enviar al seu pare quan va començar a viat­jar a Cuba. També hi ha una Celes­tina del 1543, l’única que s’ha tro­bat d’aquest any, i una de les últi­mes Cons­ti­tu­ci­ons de Cata­lu­nya (1706).

Mont­ser­rat Guix diri­geix la Bibli­o­teca Lam­bert Mata des del 2012. Hi va començar a tre­ba­llar el 1996, al prin­cipi només els dis­sab­tes, i des del 1998 ja a jor­nada com­pleta. Però la seva relació amb la bibli­o­teca ve de molt abans: “Des de petita anava de visita a la bibli­o­teca i em feia molta gràcia ser bibli­o­tecària, perquè m’agra­dava molt lle­gir i m’apas­si­o­nava aque­lla feina tan maca. Vaig estu­diar bibli­o­te­co­no­mia a la UB i em vaig lli­cen­ciar en docu­men­tació a la UOC. Real­ment, aquesta és una feina pre­ci­osa, sobre­tot en una bibli­o­teca pública en què et rela­ci­o­nes amb molts tipus de públics, i més encara en una bibli­o­teca com la nos­tra, amb un fons antic tan impor­tant”, explica Guix, que té molt clar, com tot el seu equip, que “la bibli­o­teca ha de ser un lloc obert per a tots els ripo­lle­sos i ripo­lle­ses”. La Lam­bert Mata rep diària­ment uns 300 usu­a­ris i posa a la seva dis­po­sició un impor­tant pro­grama d’acti­vi­tats: dos clubs de lec­tura infan­tils i un per a adults, hores del conte, expo­si­ci­ons d’artis­tes locals, les ses­si­ons Par­lem de cinema, pre­sen­ta­ci­ons de lli­bres, xer­ra­des, etc. “Som un cen­tre cul­tu­ral i un lloc de tro­bada”, diu Guix, que és mem­bre del grup CLER, de pro­moció de la lite­ra­tura infan­til a les bibli­o­te­ques, i li agra­den els àlbums il·lus­trats i els lli­bres d’artis­tes.

El fons Lam­bert Mata ha atret a la bibli­o­teca inves­ti­ga­dors naci­o­nals i estran­gers, que també poden con­sul­tar-lo per inter­net a través del repo­si­tori docu­men­tal Regira de la Dipu­tació de Girona. “Cada any anem digi­ta­lit­zant part del fons. Ja estan digi­ta­lit­zats els manus­crits i els lli­bres entre els segles XV i XVIII, i ara comen­cem els del segle XIX, però no farem els que ja es tro­ben en altres repo­si­to­ris.”

Entre els usu­a­ris habi­tu­als de la bibli­o­teca, hi ha el dibui­xant Juan López Fernández, Jan, el cre­a­dor del pecu­liar super­he­roi de còmic Superlópez. De fet, Jan va ambi­en­tar a la Lam­bert Mata una de les últi­mes aven­tu­res de Superlópez, El secreto de la bibli­o­teca (2019), que es pot tro­bar amb altres de les seves obres en un “raco­net” per­ma­nent, molt a prop de dues obres d’art: un mural pin­tat per Carme Solé Ven­drell, inau­gu­rat el Sant Jordi pas­sat, i la ins­tal·lació La lla­vor de la memòria, de Quim Falcó i Txell Tem­ble­que, que es va inau­gu­rar el 2013 a la plaça de la Lira, per la capi­ta­li­tat cul­tu­ral de Ripoll, i està for­mada per ampo­lle­tes en què els veïns i veïnes van dei­xar escrits els seus records del Ripoll d’abans.