'Vicky Cristina Barcelona' es presenta al festival de Sant Sebastià enmig d'una gran expectació

Bardem té molt clar que ell va per un cantó i la resta (o una part) per un altre. Pot caure més o menys simpàtic, però ell va fent via. La gent amb qui ha treballat fa caure d’esquena. I ara li ha tocat amb el mestre Woody Allen a Vicky Cristina Barcelona. Ell ho té clar. “Vaig amb la meva barqueta investigant els diferents canals de creació que m’ofereix la professió més meravellosa del món. El problema és que paral·lelament al meu riu hi ha un canal d’aigües residuals (o fecals) on s’aboquen tot tipus de comentaris suposadament meus. I mentre vaig fent el meu camí, de tant en tant rebo algun efluvi”. Aquesta és la resposta a la polèmica suscitada la setmana passada per uns comentaris, suposadament seus, en un mitjà escrit nord-americà en què criticava un sector de la societat espanyola. “És curiosa aquesta tenacitat de certs mitjans de fer sang quan ja va quedar demostrat que tot va ser fruit d’un malentès”. Sigui com sigui, avui Antonio Banderas llegirà en nom del col·lectiu d’actors de l’Estat un comunicat en defensa seva moments abans que Bardem rebi el Premio Nacional de cine.
 

Per fer-ne un altre film
De totes maneres, de vegades n’hi ha per arrufar el nas. Que si Scarlett Johanson no ha vingut a Sant Sebastià perquè té mala relació amb els actors, que si Rebecca Hall deu estar enfadada per haver quedat fora del triangle amorós, que si Cruz roba tots els plans... En fi, amb el que s’arriba a sentir en boca de certs periodistes, Allen podria fer una segona part de Celebrity. Tenint en compte els rius de tinta que la figura de Bardem inspira, rebentaria la taquilla. Com de fet està fent als Estats Units amb el nou film, a la cartellera de casa nostra a partir d’avui. “No he fet res de diferent en una pel·lícula que no hagi agradat al públic. Mai no se sap la raó d’aquesta connexió màgica. Si la sabés, em faria d’or”. El que és cert és que a Europa se sent molt a gust. “Als Estats Units els films són un negoci, mentre que a Europa s’accepta la llibertat del director”.
 

I més a Barcelona. “Hi he passat tres mesos meravellosos amb la meva família. M’encanta treballar en ciutats cosmopolites. Barcelona, París o Venècia tenen una sensibilitat romàntica que no tenen Nova York o Berlín. Són adients per a històries romàntiques”. Malgrat que certa crítica menysté la nova cinta, Allen té corda per estona. “No sé fer res més. No em veig passejant pel carrer. Les idees em brollen a cabassos. A més, una pel·lícula a l’any és poc. El que passa és que la resta de directors triguen dos anys i mig per aconseguir el finançament. Si es treballa de manera econòmica, com jo, no es perd el temps”, comentava rient el director davant un munt de periodistes embadocats.
 

I Bardem encantat de treballar-hi. “Destrueix l’estereotip amb humor i ironia per veure què s’hi amaga al darrere. En fa una pirueta. A més, els diàlegs són un veritable luxe”. Potser aquesta és la raó per la qual Bardem no es prodiga gaire en el cinema estatal. “No depèn de mi. Si tingués el talent per escriure o dirigir, ho faria jo mateix... Ja m’han arribat algunes coses, però no han quallat. I no serà per falta de ganes”.