Cultura

Aniversari en contradirecció

La commemoració dels 50 anys de TVE a Catalunya es veu sacsejada per la suspensió de programes, rumors i canvis en el personal de Sant Cugat

La suspensió de L'Informatiu vespre de TVE-Catalunya aquest mes d'agost, els rumors després desmentits de supressió de l'espai 59 segons i l'anunci del traspàs de redactors d'informatius a la delegació de Ràdio Nacional d'Espanya a Barcelona han tornat a encendre totes les alertes entre els treballadors del centre emissor de Sant Cugat del Vallès i en l'àmbit de la comunicació català en general. Per a molts ha estat un signe més de la precària situació que de forma crònica pateix el centre, fruit de la indefinició sobre el paper que ha de tenir la producció de Sant Cugat.

El 14 de juliol passat es van complir 50 anys de la primera emissió de TVE des de Catalunya, el 1959. Però els treballadors de Sant Cugat convoquen per al 14 d'agost una jornada de vaga davant d'aquest conjunt d'incerteses. Ni els desmentiments de la directora del centre, Monse Abbad, ni les seves garanties de represa de la normalitat a partir de setembre serveixen per aturar la protesta.

El centre emissor i de producció de programes de Sant Cugat té previstos en l'actual organigrama de TVE la producció de programes per al conjunt de l'Estat espanyol i l'emissió de programació en català, per a la seva oferta de continguts de proximitat. El funcionament del centre, com el conjunt de l'estructura de RTVE, estan determinats per una altra llei, el Mandat marc, vigent des de 2008, i els contractes programa de periodicitat triennal.

Aquests mecanismes es van adoptar de forma simultània a la reducció de plantilla que s'ha impulsat, per mitjà d'un ERO, per contribuir a eixugar el dèficit històric que arrossegava RTVE. Però quan semblava que hi havia camp per córrer, la imminència de l'apagada analògica i la substsitució per la TDT i la proposta de supressió de la publicitat a la televisió pública espanyola han tornat a posar tots els fantasmes al damunt la taula.

La normativa que regula el funcionament de RTVE establia que “les emissions de desconnexió territorial seran, com a mínim, les existents” en el moment d'aplicar-se “i a través de la cadena generalista de màxima audiència”. Però en paral·lel amb els actes commemoratius del 50 anys de TVE a Catalunya, la suspensió temporal de l'Informatiu vespre i el rumor sobre la desaparició del 59 segons, que s'emeten per la Segona cadena, han esmorteït la bufera amb què s'havien d'apagar les espelmes d'aniversari. Tot amb tot, el de Catalunya és l'únic informatiu territorial que TVE manté.

Una producció diversificada

Actualment, Sant Cugat produeix en català dos informatius de 20 minuts, al migdia i al vespre, i franges de programació en català. A més, produeix la programació del canal Teledeporte, Cultural.es, Los Lunnis (des de 2003), Redes, Página 2, Tres 14, El escarabajo verde, Repor, Saber y ganar, per a la programació estatal.

“Déu n'hi do de la quantitat de programes que es produeixen en castellà per a la programació estatal. El problema és que ara no se sap qui ha fet els programes. Abans apareixia la firma de Sant Cugat i ara només apareix la firma genèrica de TVE”, afirma Montserrat Nebot, presidenta del Consell Assessor de RTVE a Catalunya. El consell assessor ha estat una de les instàncies que ha sortit a la palestra per manifestar la seva preocupació per la situació a Sant Cugat.

“L'interès és saber quines són les previsions de cara al setembre, sobretot pel que fa a la TDT i a l'ordenació del mapa català. Una franja en català a la TDT és l'objectiu”, afirma Nebot, per qui és possible garantir la permanència d'una programació en català a la programació de TVE. No per abastir una graella completa, però sí compartida amb altres autonomies. Centrada en temes informatius, culturals... També es poden fer reposicions, en un compartiment de 24 hores.

Juan Manuel Sáenz ,del comitè d'empresa de TVE Catalunya recorda que el contracte programa hauria de ser vigent fins a desembre de 2010 i que, legalment, s'hauria de revisar la seva renovació el mes de juny del mateix any. No obstant, dubta que a hores d'ara ningú sàpiga, ni tan sols a Madrid, què acabarà passant.

Montserrat Nebot recorda que l'Informatiu vespre com a tal va néixer el 1985, amb Josep Maria Balcells com a editor i presentador. “Des de Barcelona llavors es tenia més força”, afirma, fins al punt de mantenir un conat de rebel·lió juntament amb Rafael Jorba, com recorda Josep Maria Balcells, a causa de la constant interferència que causaven les retransmissions esportives per a tot l'Estat que interferien la desconnexió per Catalunya en la franja horària de l'Informatiu vespre.

“Va ser una conquesta progressiva”, diu l'expresentador i avui diputat al Parlament de Catalunya, per qui el repte de sempre “ha estat definir el paper de Sant Cugat que sempre s'ha plantejat la gent que hi treballa,de mantenir programació i informatius en català”. Aquest paper “està reconegut de facto, però no hi ha carta de naturalesa” rebla Balcells, que fa una crida a la implicació de la societat civil i de les institucions per defensar i mantenir “informatius en les llengües pròpies de l'Estat” i per tant en català per part de RTVE.

Però si abans Sant Cugat tenia uns organs de direcció que plantaven batalla a Prado del Rey, paulatinament “l'organigrama de direcció ha anat depenent de Madrid cada cop més”, reconeix Montserrat Nebot. Així, de tenir una partida pressupostària específica que la direcció de Sant Cugat podia administrar en els anys de més esplendor, “ara el cap d'informatius depèn de Madrid i el director de Sant Cugat forma part del comitè de direcció de Madrid”.

Llúcia Oliva, antiga editora i corresponsal dels informatius de TVE, abona part de la tesi. “El problema és que amb reformes i canvis no hi ha hagut mai ningú que hagi definit el paper de Sant Cugat ni dintre de la societat de Catalunya ni dintre de TVE”, afirma. “Sant Cugat té un paper més preponderant que altres centres emissors i produeix programes líder i d'experimentació. És un laboratori que s'adiu a la gent rellevant que hi ha passat”, afirma Oliva, tot i que reconeix que també és un centre que “no ha sabut donar possibilitats de fer carrera als professionals” perquè sempre ha tingut un sostre.

També adverteix que “abans hi havia molta capacitat de relació amb Madrid; ara no hi ha cap capacitat de pressió. Hi ha una pèrdua de pes qualitatiu, té una funció gairebé de delegació territorial”. De tota manera, Llúcia Oliva assegura que TVE Catalunya té una funció essencial a atendre, com qualsevol televisió pública d'Europa: “El català és una llengua amb una presència molt minoritària en els mitjans de comunicació. Per tant qualsevol canal que s'expressi en català és positiu per mantenir i ampliar la difussió d'una llengua minoritària”.

TVE-Catalunya, una via singular

La programació per a Catalunya, la desconnexió, curiosament i malgrat estar en ple franquisme, es va iniciar el 1964. Primer va ser l'espai Teatro catalán i després van venir Mare Nostrum i Giravolt, que van posar en antena professionals de tanta rellevància com Rosa Maria Calaf o Mercè Remolí. El que no es podia fer amb normalitat, encara, era un informatiu. Però això també va acabar passant el 1974 amb Miramar.

El camí estava obert. Després de mort Franco, van començar altres produccions en català, com el Personatges de Montserrat Roig, Tot art, Miramar esportiu, Vostè pregunta, de Joaquim Maria Puyal. També espais infantils com Terra d'escudella o Quitxalla, i espais teatrals com Doctor Caparrós, amb Joan Capri, o Mare i fill, amb Mary Santpere i Enric Majó, i altres.

El creixement de les produccions realitzades a Catalunya va fer necessària l'ampliació. Va ser quan es va decidir l'opció del centre de producció de Sant Cugat del Vallès (1983), plantejat com un banc d'experimentació de programes, molts dels quals van acabar en la programació estatal de TVE. El centre administrava a més un pressupost propi que li permetia establir les seves pròpies prioritats pel que fa a Catalunya d'una manera força autònoma.

L'aparició de les televisions privades (1988) van marcar la fi de l'etapa d'esplendor de Sant Cugat. Fins aquell moment era freqüent que la direcció de Sant Cugat plantés cara amb més o menys èxit davant Prado del Rey per preservar l'espai de la desconnexió i no eren estranyes giragonses i canvis d'horari per assegurar, sobretot, l'emissió dels informatius.

Rosa Maria Calaf, professional amb una dilatada carrera com a corresponsal, constata que “cada vegada vaig anar tenint intervencions més petites per a la redacció d'informatius quan vaig anar com a corresponsal” a Estats Units, a l'Argentina i a la Unió Soviètica. “Cada vegada feia menys coses per als informatius en català, senyal que hi havia menys interès o menys temps disponible”.

Els sindicats acusen l'actual direcció de Sant Cugat de falta de previsió i de no complir la seva responsabilitat per garantir la funció de servei públic que té atribuïda per llei el centre. També qüestionen la vinculació i externalització de tasques a productores privades. La pèrdua de veu pròpia de Sant Cugat ha arribat a tal punt que les trucades telefòniques a la centraleta són ateses des de Madrid.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.