Propera revolta dels músics

"Sento campanes per tot arreu". Gerard Quintana és un dels molts músics del país que se senten agreujat pel tracte que reben de la Societat General d'Autors d'Espanya (SGAE) i, com molts altres, fa uns mesos que sent veus davant d'un possible alçament, o almenys una acció que deixi clar que no estan d'acord amb la manera de funcionar de l'entitat.

En l'àmbit estatal, ja hi ha una plataforma anomenada Yo Soy Autor, que està en contra de la manera com es gestionen els drets. No són només els promotors de concerts els que estudien boicotejar la SGAE pel 10% que els cobra per cada entrada venuda, com explicàvem ahir, sinó que a l'altra banda del taulell, un 90% dels artistes tampoc no estan contents.

L'infatigable Lluís Cabrera, director del Taller de Músics, assegura que el problema és que la recaptació de drets "no és transparent, ja que es fa a l'engròs". És a dir, que sales de música, discoteques, ràdios i televisions paguen un fix mensual a la SGAE sense discriminar, sense dir enlloc quina música han utilitzat.

"No demanen mai llistats", manifesta Cabrera. I com es reparteixen els milions d'euros recaptats? Doncs segons els drets d'autor que generen els músics. Així, encara que a iCat fm no posin mai José Luis Perales, cobra com si sonés tot el dia. Qui més ven -o ha venut-, més cobra, sense importar si ara no ven un disc. "I amb el cànon digital -el tant que tothom paga quan compra un iPod, una ràdio, un CD, etc.- passa el mateix, amb l'afegit que pagues encara que no escoltis mai música", afegeix el director del Taller de Músics.

Cabrera assegura que hi ha una trentena de músics a l'Estat que es beneficien del model. La resta, uns 80.000 socis de la SGAE, en surten perjudicats. "Per les descàrregues digitals, Sabina cobra una burrada i els Love of Lesbian segur que no s'emporten res, quan segurament, ara, la gent es descarrega més Love of Lesbian que Sabina", exemplifica l'agitador.

Dèficit fiscal
Quintana, com els promotors, indica que la societat de gestió espanyola no s'ha adonat que els temps han canviat i que els artistes nous mai no vendran tant com Perales. A més, fa servir el símil del dèficit fiscal català: "Els músics catalans aporten a la SGAE prop d'un 21% anual, i en torna molt menys", diu.

Per Cabrera, l'única solució per aconseguir que la SGAE sigui transparent és que "el govern central hi entri a sac d'una vegada i els faci una auditoria que els desmunti". Aleshores, es podria crear una societat de gestió o, encara millor, "una empresa pública per a cada autonomia". A Catalunya, de fet, la idea de crear una SGAE catalana fa temps que corre per despatxos oficials, i en l'anterior legislatura va ser a la seu de la conselleria d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació.

"Sent realistes, qualsevol pot muntar una societat de gestió, però seria com si tu sol volguessis muntar una companyia de telèfons per fer la competència a Telefónica", apunta Quintana.

Cabrera, tanmateix, avança, com l'exlíder de Sopa de Cabra, que "sonen campanes". "Tenim alguna acció in mente, però, com que la SGAE és propietària de la meva vida, és difícil aixecar la veu. No volem que ens expulsin i ells només volen fotre fora la gent activa", assegura. Les "engrunes" que arriben als músics cada sis mesos en qüestió de drets, segons Quintana, fan que el gruix del sector no alci la veu una mica més. Però sonen campanes.