Diversos programes parlen de televisió en ple context de guerra entre grans cadenes

De la tele i per la tele. L'èxit acom­pa­nya els pro­gra­mes que comen­ten, cri­ti­quen o direc­ta­ment ata­quen la pro­gra­mació ali­ena: la meta­te­le­visió, un feno­men que es fa fort en un con­text de guerra oberta entre grups audi­o­vi­su­als, amb atacs i con­tra­a­tacs d'emissió d'imat­ges i plets. Si el Malalts de tele (TV3) va ser un dels espais pio­ners en el comen­tari satíric d'imat­ges d'altres cade­nes, des de fa un temps aquest estil ha explo­tat tots els seus ves­sants, des de la mofa més bel·lige­rant de Sé lo que hicis­teis...(La Sexta) fins a la crítica estricta de Tele­mo­ne­gal (Bar­ce­lona TV).

Amb aquest pano­rama bèl·lic al rere­fons, Fer­ran Mone­gal, que es pro­clama autor de "l'únic pro­grama que fa crítica des de la petita pan­ta­lla,", alerta: "La guerra entre grans grups ho està con­di­ci­o­nant tot -també la política-, el gro­guisme ha entrat en l'ordre del dia. Ja som a la trin­xera". La sentència que des del mes de novem­bre impe­deix a La Sexta eme­tre imat­ges de Tele-5 sense previ con­sen­ti­ment és l'atac més fron­tal d'aquesta guerra i ha con­di­ci­o­nat, espe­ci­al­ment, pro­gra­mes com Sé lo que hicis­teis..., que últi­ma­ment tam­poc n'emet de Cua­tro.

Segons Mone­gal, tot ple­gat "no és més que l'errada d'un jutge des­pis­tat, que ha igno­rat el dret a cita. Si hem de par­lar d'unes imat­ges, és ine­vi­ta­ble tor­nar-les a eme­tre per tenir el refe­rent". És una opinió amb la qual coin­ci­dei­xen altres crítics tele­vi­sius, com el de l'AVUI, Toni Vall, que defensa que aquesta guerra és "poc interes­sant, és el joc d'unes cade­nes que bus­quen l'auto­bombo i que res­ten interès a la tele­visió", i David Broc, que par­ti­cipa en la tertúlia tele­vi­siva del pro­grama Aru­Citys (8tv) i que des­taca que en aquest cas el pro­blema "ve més pel to que uti­lit­za­ven a La Sexta, que fre­gava l'insult". A més, coin­ci­dei­xen a subrat­llar el moment d'inde­fi­nició pel qual passa Tele-5 com a clar ele­ment de discòrdia, i defen­sen el dret a la crítica de les imat­ges d'altres cade­nes i de la pròpia.

Broc, que asse­gura que a l'Aru­Citys "es fa crítica tele­vi­siva amb bon humor i sense con­tin­gut mora­lista", indica que l'èxit d'aquests pro­gra­mes sobre la mateixa tele­visió s'explica "perquè a la gent li interessa saber com fun­ci­ona real­ment la tele, veure les men­ti­des que ens venen com a reals o seguir pro­gra­mes que no veu­rien sen­cers".