Cultura
Tàpies torna als EUA
El museu Dia:Beacon de Nova York reivindica el pintor, que va ser reconegut als anys seixanta però que després ha estat anys oblidat
Al museu Dia:Beacon s'hi arriba després de poc més d'una hora de trajecte en tren des de Nova York, seguint el curs del riu Hudson. Situat enmig d'un paisatge bucòlic, el museu no està dins del circuit del turisme de masses, però atreu un públic interessat per l'art contemporani. Públic informat. Aquí, entre obres de Richard Serra, John Chamberlain o Sol Lewitt, s'hi exposen fins a l'octubre una selecció de teles d'Antoni Tàpies de les dècades dels anys cinquanta i seixanta, anys durant els quals el pintor va desenvolupar el llenguatge que marcaria la seva obra tal com la coneixem avui.
Antoni Tàpies: els recursos de la retòrica és una mostra "intencionadament petita", segons expliquen els organitzadors. De les més de 7.000 obres de Tàpies, se n'exposen no-més una vintena. "És una exposició de cirurgia", explica Manuel Borja-Villel, director del Museu Reina Sofia i exdirector de la Fundació Tàpies i del Macba. Ell és qui ha comissariat aquesta mostra, juntament amb Lynne Cooke.
El lloc escollit per a l'exposició no és casualitat. Es podria haver fet en algun gran museu de Manhattan, com el Guggenheim, on l'artista va exposar l'any 1995, però Tàpies no necessita grans públics, i ja està als mercats. "El que necessita és tornar-lo al lloc que li correspon en la història i aquesta és la voluntat d'aquesta mostra", diu Borja-Villel. Tot i el reconeixement de què va gaudir als EUA als anys seixanta, Tàpies va ser oblidat després per la crítica.
Entre Picasso i Miró
El fet de ser un artista que s'ha mogut entre dues generacions i dos moviments va contribuir a aquest oblit, una cosa que ara es vol reparar contextualitzant les seves pintures matèriques des d'un nou punt de vista. "Si estigués envoltat de Picassos i Mirós seria el context equivocat perquè, segons aquests paràmetres, se'l pot considerar massa virtuós", explica Borja-Villel. En canvi, rodejat d'obres de Lewitt, Chamberlain o Palermo, tot adquireix un altre sentit. Aquest "és el context al qual realment pertany" i és així com un s'adona que "Tàpies feia coses als anys cinquanta que altres no van fer fins als setanta i, de sobte, és més important del que ens pensem", assenyala Borja-Villel. A Tàpies se l'ha jutjat en termes modernistes, quan elements de la seva obra com la teatralitat, la materialitat, l'escriptura i la narració fan que sigui un pintor antimodernista.
Més visibilitat
"La nostra idea era mostrar l'obra d'un artista que als EUA no té la visibilitat que es mereix", explica el director del Beacon, Phillippe Vergne. Per tant, no es tracta d'una retrospectiva, sinó que la intenció és oferir a l'espectador nord-americà un "tast" de Tàpies.
La mostra, que és una de les que "més il·lusió" li ha fet al pintor català, és fruit de la col·laboració entre el Reina Sofia i el museu Dia:Beacon.
Antoni Tàpies: els recursos de la retòrica és una mostra "intencionadament petita", segons expliquen els organitzadors. De les més de 7.000 obres de Tàpies, se n'exposen no-més una vintena. "És una exposició de cirurgia", explica Manuel Borja-Villel, director del Museu Reina Sofia i exdirector de la Fundació Tàpies i del Macba. Ell és qui ha comissariat aquesta mostra, juntament amb Lynne Cooke.
El lloc escollit per a l'exposició no és casualitat. Es podria haver fet en algun gran museu de Manhattan, com el Guggenheim, on l'artista va exposar l'any 1995, però Tàpies no necessita grans públics, i ja està als mercats. "El que necessita és tornar-lo al lloc que li correspon en la història i aquesta és la voluntat d'aquesta mostra", diu Borja-Villel. Tot i el reconeixement de què va gaudir als EUA als anys seixanta, Tàpies va ser oblidat després per la crítica.
Entre Picasso i Miró
El fet de ser un artista que s'ha mogut entre dues generacions i dos moviments va contribuir a aquest oblit, una cosa que ara es vol reparar contextualitzant les seves pintures matèriques des d'un nou punt de vista. "Si estigués envoltat de Picassos i Mirós seria el context equivocat perquè, segons aquests paràmetres, se'l pot considerar massa virtuós", explica Borja-Villel. En canvi, rodejat d'obres de Lewitt, Chamberlain o Palermo, tot adquireix un altre sentit. Aquest "és el context al qual realment pertany" i és així com un s'adona que "Tàpies feia coses als anys cinquanta que altres no van fer fins als setanta i, de sobte, és més important del que ens pensem", assenyala Borja-Villel. A Tàpies se l'ha jutjat en termes modernistes, quan elements de la seva obra com la teatralitat, la materialitat, l'escriptura i la narració fan que sigui un pintor antimodernista.
Més visibilitat
"La nostra idea era mostrar l'obra d'un artista que als EUA no té la visibilitat que es mereix", explica el director del Beacon, Phillippe Vergne. Per tant, no es tracta d'una retrospectiva, sinó que la intenció és oferir a l'espectador nord-americà un "tast" de Tàpies.
La mostra, que és una de les que "més il·lusió" li ha fet al pintor català, és fruit de la col·laboració entre el Reina Sofia i el museu Dia:Beacon.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.