Una escriptora catalana d'origen marroquí guanya el premi de les lletres catalanes Ramon Lull 2008

La jove escriptora d'origen marroquí Najat El Hachmi, que té 28 anys i viu a Catalunya des que en tenia 8, ha obtingut avui a Andorra el premi Ramon Llull amb la novel·la L'últim patriarca. Dotat amb 90.000 euros i convocat pel grup Planeta i el govern andorrà, el Llull és el premi literari en català amb una dotació econòmica més alta.

Assegurant que estava una mica nerviosa i "molt, molt, molt contenta" per haver obtingut el premi més ben dotat de les lletres catalanes, l'autora, nascuda a Nador (Marroc) i criada a Vic, encara que ara viu a Granollers (Vallès Oriental), ha explicat en roda de premsa que ha escrit una obra "molt sentida", que va sorgir "de cop", encara que no la va poder deixar fins que hi va posar el punt final.

L'últim patriarca, que va presentar sota el pseudònim de Mimouna Bouziane, se centra en la figura de Mimoun Driouch, un immigrant marroquí que de paleta es converteix en un petit constructor en una capital de comarques. Distanciat de la seva família durant uns anys, un dia tots els seus membres tornen a reunir-se amb ell per viure junts a Catalunya. El relat s'estructura en dues parts. El Hachmi dedica les primeres pàgines a aquest pare omnipotent, que és despòtic, encara que també té virtuts, mentre que després s'endinsa en el personatge de la seva filla adolescent, que pateix de ple la doble moral del progenitor i que buscarà el seu espai al món i la seva pròpia identitat.

A la pregunta de si es tracta d'una obra autobiogràfica, la narradora -que ja té publicat el llibre Jo també sóc catalana, comparat per algun crític amb Els altres catalans, del desaparegut Paco Candel-, ha indicat que en aquest cas és un relat de ficció, amb fets que els han succeït a persones pròximes i altres que sorgeixen del seu jo com a escriptora.

La novel·la transpira la violència domèstica, que marca alguns personatges, i alhora s'hi ofereix, amb un llenguatge depurat i un ritme ràpid, una mirada crítica tant de la societat d'origen com de la d'acollida dels immigrants.

Najat El Hachmi, que s'ha expressat únicament en català, ha mantingut que escriure en general i aquesta novel·la en particular li han permès "convertir en un de sol" els fragments dels diferents móns que l'han acompanyat des de sempre.

En aquest sentit, ha dit que és de les que creu que a través de la literatura "es poden conciliar móns que poden semblar irreconciliables".

D'altra banda, ha advertit que no vol convertir-se en un "símbol de res" i ha remarcat que des de petita volia ser escriptora.

Malgrat això, les preguntes relacionades amb el fenomen de la immigració han estat diverses. El Hachmi s'ha pronunciat en el sentit que alguns valors estan canviant tant a orient com a occident, especialment en allò referent a les dones, cosa que té a veure "amb la manera de veure's a elles mateixes i amb el fet de comptar amb més eines".

El membre del jurat Carles Pujol ha ressaltat que la jove escriptora ha obtingut el premi per unanimitat, amb una obra, d'unes 370 pàgines, clarament superior a la resta de manuscrits presentats, tant pel seu aspecte sociològic com per la qüestió literària.

Segons el seu parer, L'últim patriarca és una història "plena de força, de contrastos i amb molta intuïció dramàtica".

El jurat del premi Ramon Llull, el lliurament del qual té lloc durant un sopar a Andorra la Vella, estava format en aquesta ocasió per Dúnia Ambatlle, Mathias Enard, Isabel Escudé, Pere Gimferrer, Gemma Lienas, Baltasar Porcel i Carles Pujol.

Des que Planeta el convoqués per primera vegada el 1981, l'han guanyat escriptors com Joan Perucho, Pere Gimferrer, Ignasi Riera, Carme Riera, Terenci Moix, Baltasar Porcel o Gabriel Janer Manila el 2007.