La fe en l'home
‘De dioses y hombres', film de gran èxit a França, recorda l'assassinat de set monjos el 1996 a Algèria
El cineasta Laurent Cantet (La classe) deia que els grans èxits del cinema francès dels darrers anys (Amélie, Ser i tenir, Benvinguts al nord...) tenen a veure amb la nostàlgia. Una subtil apreciació sobre la cinematografia (i sobre el tarannà) dels francesos que encaixa només a mitges amb l'espectacular èxit de De dioses y hombres, film sobre creences i valors que semblen perduts, però que alhora tracta d'una temàtica perfectament contemporània: el diàleg, la diversitat, la tolerància... Avui s'estrena als cinemes catalans després d'afegir-se a la llista de films gals més vistos de la darrera dècada, amb tres milions d'espectadors.
En la sisena pel·lícula que dirigeix, l'actor i cineasta francès Xavier Beauvois s'inspira en fets reals succeïts el 1996: set monjos francesos cistercencs, que portaven dècades al sud d'Algèria, convivint amb els més pobres i necessitats i ajudant-los, van morir assassinats en circumstàncies encara no aclarides.
Film molt humà
Beauvois no s'interessa en el vessant de crònica negra dels fets, ni tampoc hi aplica una mirada tenyida de religiositat. “No m'interessava el succés, ni la religió, jo parlo dels homes“, va explicar el cineasta a Canes. I va mostrar la seva admiració per la integritat i el compromís de les víctimes: “En una societat egoista, encara hi ha gent intel·ligent i apassionada que s'interessa pels altres, per les seves necessitats, per la seva religió i cultura”. De dioses y hombres “vol mostrar aquestes persones mogudes per l'amor als altres, per la compassió”. També s'interessa, segons Beauvois, a buscar “l'essencial, que és la comunicació dels uns amb els altres, sigui a través de la cultura, de la religió o de la llengua”.
Farid Larbi, un dels protagonistes del film juntament amb Lambert Wilson i Michael Lonsdale, comentava sobre el film: “Hi ha pel·lícules que et fan somiar i d'altres que et desperten. Aquesta no és violenta, és colpidora. Mostra que, fins i tot dins de l'enfrontament, es pot comprendre i estimar”.
