Pau Riba i Pascal Comelade
músics
“Els problemes d'avui es veien a venir”
El dia que hi hagi més aturats que gent que treballa ja em direu què passarà. En quatre dies tot plegat farà un pet com una gla
Vaig comprar el ‘Dioptria' l'any
1971 a Barcelona. Aquella actitud,
a França o
a Itàlia, no tenia equivalents
No és, la de Pau Riba i Pascal Comelade, una d'aquelles aliances contranaturals tan habituals del món de la faràndula. La unió, per tant, d'un i altre per a un disc en comú –Mosques de colors, a les botigues des del dia 19 passat– és difícil que pugui sorprendre ningú. El músic rossellonès i l'autor de Dioptria, Licors i Jo, la donya i el gripau, però, són dues de les ànimes més lliures de la música d'aquest país i, aquestes, com ja s'ha demostrat els últims anys amb trobades amb Albert Pla o Sisa, tard o d'hora acaben confluint.
de colors?
(P.C.) La idea inicial era fer una cosa a piano i veu amb clàssics d'en Pau, ja que, d'una banda, jo havia gravat Noia de porcellana i, de l'altra, a Somiatruites, havíem començat recuperant peces meves de fa temps i havíem acabat fent coses noves amb l'Albert Pla. La idea, però, va anar evolucionant i ha acabat sent un disc que no teníem ni plantejat. Li vaig enviar a en Pau unes quantes cintes de casset amb melodies de piano
i ell les va completar.
(P.R.) Jo en tinc la paret plena, també. La meitat del que tinc emmagatzemat a casa són cassets, de manera que mai
no m'he plantejat llençar la platina. Sé que podria digitalitzar-ho i llençar-les totes,
però... no ho he fet.
Un disc no tan clàssic de cantant i pianista
Se n'ha fet un niu, el rossellonès Pascal Comelade, de teixir complicitats durant l'última dècada amb figures prominents
de la música, el teatre, la dansa i la poesia catalana, a banda de les seves cèlebres connexions amb músics de volada internacional com ara P.J. Harvey i Robert Wyatt. Primera referència: Visca la llibertat, el disc amb el qual, l'any 2001, Sisa va jubilar
el seu àlter ego de Ricardo Solfa i va firmar el seu primer disc com a Sisa des de Transcantautor: última notícia (1984). “En Jaume simplement em va convidar a la realització i producció del disc”, diu amb modèstia Comelade, que tanmateix va ser
reconegut en els crèdits de la portada del treball. La sintonia, d'altra banda, que manté amb el poeta i rapsode Enric Casasses –cosí, per cert, de Pau Riba– és una de les que han donat més suc. Dos discos més aviat recents (els punyents La manera més salvatge, del 2006, i N'Ix, del 2010) poden fer oblidar que, de fet, les aventures entre un i altre acumulen més d'un quart de segle. “Són recitals de poesia amb acompanyament musical i on impera la cultura del riff de guitarra”, valora Comelade. “No tenen res a veure amb la construcció d'una cançó.” Ben al contrari del que Comelade ha fet amb Pau Riba: Mosques de colors, un disc en el qual cap dels dos guanya terreny a l'altre i que conjuga amb naturalitat els dos tarannàs. “En aquest cas sí que és un disc realment de cançons, a duo, de la tradició de piano
i veu, del clàssic cantant i el pianista”, apunta el nord-català.
“Al final, però, els resultats no han estat tan clàssics...” A l'aventura, plantejada inicialment entre ells dos i prou, s'hi han acabat sumant músics de les òrbites respectives, sovint confluents,
de Riba i Comelade: Pep Pascual, Iván Telefunken, Juansu Le Mieras, Aleix Tobias, Oriol Luna i Roger Fortea.
