Herois sense capa ni objectiu vital

Uns personatges viuen un món ben particular, dins d'un búnquer. Són adolescents i aniran descobrint que les seves aptituds no són gaire normals. Decideixen que cal descobrir realment quin ha estat el seu origen. En clau de comèdia exagerada (la licra hi ajuda, sí, i diverteix), amb un cert excés de vocabulari carregós (sobretot en el que serà el seu himne... patètic) i d'omplir l'escenari de ferralla s'apunten algunes idees força prou interessants. Com el difícil equilibri entre educar i vigilar per part de la tutora. O la valentia de sortir cap al desconegut i, alhora, la por de no voler canviar res i decidir oblidar per sobreviure. En el fons, hi ha molt de joc, voluntat de fer allò que no s'havia provat encara.

En aquest camí hi ha interpretacions ben naïfs com les de Júlia Molins (Ju) i també de veus decidides com la de Maria Salarich (Ela) que, potser no és tan valenta com es creia... També cal destacar una tutora (Míriam Alamany) que reuneix tots els tòpics d'una institutriu, en realitat la més feble de totes. Enmig d'aquesta disbauxa a què volia jugar aquesta jove companyia de La Hydra (novament amb la direcció de Míriam Escurriola) hi ressona aquell gran germà del 1984 de George Orwell. I una certa similitud amb els déus grecs més cràpules.

Hi ha una amenaça constant que ni tan sols els herois són capaços de dominar. Ni tampoc els seus pares. El món dels adults està ben trastocat. Marc Rosich insisteix amb una comèdia d'estètica sobreexposada, després d'aquella musical familiar de La dona vinguda del futur (TNC, 2013). Aquest cop hi ha algunes claus per generar un drama, a fer evidents la contradicció dels personatges (més que, simplement, exposar a l'excés de tecnologia que ens acompanya). De fet, s'hi apunta al final en un humil intent. L'objectiu era passejar amb licres de colors en una acció trepidant. Ho aconsegueix. Hauria estat més interessant, però, veure com els actors s'enfrontaven a la tragèdia amb aquelles pintes. Potser tanta brillantina ho feia incompatible. Potser hi haurà un tercer intent que hi accedeixi, perquè Rosich hi ha trobat un camí on afinar rèpliques que encara no ha volgut polir.