Amb la cultura de base

Una nova manera d'entendre i fer polítiques culturals conjuntament amb els creadors i els ciutadans. Aquest és el repte de la comissionada de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Berta Sureda: promoure la cultura com un bé comú. Repte és la paraula més precisa que defineix el seu pla, ja que implica una sacsejada radical a l'escala de valors que els últims temps regeixen el món cultural, desvirtuat pel desig d'economitzar-lo. “No hi ha una única cultura en majúscules, sinó cultures fetes i viscudes per la ciutadania”, va exclamar ahir en la seva primera presentació davant la premsa per deixar clara quina és la seva aposta.

La cultura de base al poder. Un crit de guerra que suposarà molts canvis que ella i el seu equip –l'organigrama encara no està tancat– volen desplegar progressivament, sense grans ensurts, conscients que no serà fàcil trencar mentalitats i dinàmiques. Vet aquí algunes claus del seu programa:

Deixar fer

La raó de ser de l'Institut de Cultura, l'Icub, es capgirarà. La seva funció ja no serà la de productor de projectes sinó la de “facilitador” de projectes que es generen a fora. Ningú decidirà res en solitari dins d'un despatx. Sureda ha confiat l'esperit col·lectiu d'aquestes noves polítiques culturals al Consell de Cultura, que tindrà un pes inèdit des que es va constituir, el 2007. Aquest òrgan es reformularà en quatre comissions de caràcter transversal: cultura de proximitat, mediació i gestió comunitària; recursos i sostenibilitat; nova institucionalitat, i cultura oberta i laboratoris de la ciutadania.

Invertir, no gastar

A Sureda no li agrada parlar de subvencions sinó de finançament de projectes. Nou discurs, nou vocabulari. El sistema s'agilitarà i se simplificarà, i es reforçarà amb més línies de suport, convenis plurianuals... A més, replicarà el model del primer Consell Nacional de la Cultura i les Arts (Conca), defenestrat pel conseller Ferran Mascarell, amb la creació de comissions externes d'experts que avaluaran la concessió dels ajuts.

Prou construir

Adéu a la cultura del totxo. No es construirà cap més infraestructura: “La prioritat és consolidar les que tenim.” L'esbós de La Muntanya dels Museus, que recull la necessitat d'ampliar l'oferta de Montjuïc, queda desat en un calaix. Per contra, Sureda sí que parla de reorientar alguns dels equipaments de més recent creació, com ara el centre d'art de la Fabra i Coats, que no vol que tingui tant l'accent posat en l'exhibició, o el controvertidíssim Museu de Cultures del Món, que entén que trepitja la missió del Museu Etnològic i té un enfoc equivocat que “es corregirà”. En el cas del Museu del Disseny, considera que ha d'anar més enllà d'exposar unes col·leccions. Una de les seves apostes principals serà per les fàbriques de creació: “Els nostres artistes marxen perquè no tenen ni recursos ni espais per treballar.” I, per al conjunt d'institucions culturals, la mateixa recepta: el màxim d'autonomia jurídica perquè puguin funcionar amb total llibertat, sense interferències polítiques.

Pobra cultura

Posar fi a la precarietat laboral que pateix el sector cultural sona a utopia. Però Sureda està disposada a, com a mínim, desafiar tot el que està sota la seva responsabilitat. Encara no ho ha fet, però assegura que sol·licitarà una dotació econòmica extraordinària a Alcaldia.