Adrià Puntí
CANTANT
“Aquest és un disc rocker que pesa, no és de fireta”
Tretze anys després del seu anterior disc, Maria, Adrià Puntí (Salt, 1963) publica avui el seu disc més esperat, La clau de girar el taller (Satélite K), que arriba acompanyat d'un llibre CD autoeditat, Enclusa i un cop de mall, amb dibuixos, lletres, poemes i, en el disc, temes inèdits i versions en directe i “2.0”, presentats per ell mateix en format radiofònic. La clau..., que es publica també en una edició limitada en casset –demà se celebra a tot el món el Cassette Store Day– i l'any vinent sortirà en vinil, es presentarà demà amb un concert a l'Auditori de Girona (21 h), dins del festival Temporada Alta.
“Em sé les lletres, no mes les invento”
L'entrevista es fa a casa seva (“Sóc de barraca. Estic bé aquí, a casa”), al taller on el seu pare pintava i esculpia i ara ell compon i assaja amb el seu grup, reformat després d'Incompletament: es mantenen Lluís Costa (guitarra) i Pedrito Martínez (baix), de la Band Bang Bang, al costat de Toni Molina (bateria), Adrià Bauzó (saxos i flauta) i Edgar Casellas (violoncel). En el disc, gravat al Soundclub de Salt i al taller, també han tocat els percussionistes Dani Pujol i Quim Sitjes. A més, Quimi Portet i Enrique Bunbury toquen guitarra i baix en dos temes, per amistat i per l'estreta relació creativa que mantenen amb Puntí des de fa anys, Portet com a productor. Aquesta vegada Puntí ha estat el productor, compartint honors en els crèdits amb la seva mare.
Puntí continua treballant en els temes gravats per preparar el directe (“Sóc així: sempre hi trobo coses millorables”) i canta entusiasmat i molt concentrat sobre les cançons que reprodueix l'ordinador. “Tu corrobores que em sé les lletres, que no me les invento”, diu. Canta Tarda d'agost: “Tarda d'agost, un vi prou bo, enmig de l'era hi dorm...” I al mig de tot plegat, un penjat (“La seva part d'humor també hi és, encara que sigui negre”). Parlem de les seves cançons amb escenaris propers, com L'amor i l'humor. “Visc en un rosari de fades i llops. Quart surto prop de casa, m'enamoro”, canta, assenyalant al carrer. I continua el seu itinerari fins que arriba a “la cara li canvia, tot sortint de l'hort”. “Ara estem aquí, a les deveses de Salt”, assenyala. Viatja en el temps amb Tocayo, tema que tanca Enclusa... i on rememora un concert davant de tres persones en un bar gironí, el Mai Tai de Pedret, on ningú li va aplaudir ni una sola cançó fins que va dir que marxava. Li recordo que el seu disc surt poc abans que el nou de Sopa de Cabra (“Jo sempre he estat molt sopero”, afirma) i quan ja marxo em diu: “No em preguntes per la situació política?”