Febleses del circ

L'art es mou en les paradoxes. Si la Fira Trapezi viu la seva vintena edició celebrant la salut de les companyies catalanes (Eia i Animal Religion han confirmat la seva empremta del Circ d'ara mateix, i Escarlata Circus o Bové rematen els seus universos amb la satisfacció del públic), el festival es percep massa prim. Hi ha un cartell insuficient per poder absorbir tots els espectadors que voldrien assistir-hi. I hi ha, pel que s'ha pogut veure fins ara, una limitada mirada externa que aporti nous llenguatges, realment, al circ contemporani de casa.

Les sorpreses agradables són muntatges com ara Um belo dia de Dulce Duca. El muntatge navega en una partitura abstracta, carregada de loops musicals i també coreografies, tendres i hipnòtics, que contrasta amb la radicalitat i l'estrip de l'artista i la seva estranya relació amb les bitlles. Amb la senzillesa d'unes flors de plàstic i un tul construeixen un petit univers s'intueix un desig de viure, una dependència amb la criatura i una necessitat de recuperar aire. També genera molta expectativa el muntatge de ...Sodade... a la plaça Mercadal del Cirque Rouages, que servirà també per tancar el festival. Divendres els seus assaigs ja reunien molta curiositat entre els veïns ben asseguts a les terrasses.

El Trapezi de Reus deu ser l'únic festival estratègic que aconsegueix conciliar els més troneres per veure un cabaret de fragments d'espectacles, asseguts tranquil·lament en cadires i acceptant que s'han d'aparcar les begudes fora del parc. La pega és que, si més no en aquesta edició, hi ha números que són, en realitat, d'espectacles vistos la tarda abans.

Tornem als caps de cartell. Animal Religion presenta, probablement, el seu muntatge més fosc, a còpia de música electrònica i uns cossos nusos que lluiten per aconseguir els favors de l'escenari. Hi ha postals d'una plasticitat preciosa al costat d'un desordre, aparentment anàrquic, que l'embruta volgudament. Qui arriba amb un muntatge molt més endreçat, i per a tots els públics, és Eia amb InTARsi. Un joc de marqueteria que potser troba a faltar aquella música en directe de Tapas, però que aconsegueix un resultat molt atractiu.