Aigua al vi, i ens l'empassem

La decisió d'ahir d'AENA feia esvair bona part dels anhels de la societat catalana de tenir al Prat un aeroport des del qual es pugui anar, sense escales, a tot el món. A l'acte celebrat a l'IESE el mes de març passat, la societat civil catalana va fer un clam a favor de tenir un hub a Barcelona. Això s'havia d'aconseguir, deien els ponents, amb un canvi de model de gestió que trenqués amb el centralisme d'AENA i apropés la gestió al territori.

El primer pas, però, era que s'afavorissin els vols intercontinentals en l'assignació de la T-Sud, la nova i flamant terminal que doblarà la capacitat de l'aeroport a partir del 2009. Ara, però, Barcelona no és més a prop de ser un hub sinó més lluny, perquè s'ha cremat un cartutx amb el qual disparar a favor dels objectius de Catalunya.
AENA va inaugurar a principis de l'any passat la faraònica terminal 4 de Barajas, que li va costar prop de 6.200 milions d'euros, comptant la duplicació de les pistes, i que ocupa Iberia gairebé en exclusivitat. Es van destinar també més de 300 milions a mesures ambientals i a l'aïllament acústic de més de 13.600 habitatges. Tot plegat per aconseguir un aeroport amb una capacitat per a 70 milions de passatgers anuals. La inversió d'AENA a la T-Sud ha estat sensiblement inferior, de 3.600 milions, i s'ha oblidat dels veïns de la zona, que s'han mobilitzat en nombroses ocasions per protestar pel soroll.

Aquest greuge comparatiu es fa més greu si tenim en compte que la T-4 de Madrid es va assignar a una companyia, Iberia, que aposta clarament per aquest aeroport i per mantenir-hi el hub, mentre la T-Sud s'ha atorgat, com a operador més important, a una companyia, també Iberia, que fa més d'un any que està abandonant rutes des del Prat i les està traspassant a la seva participada Clickair, que com a low cost difícilment farà una aposta intercontinental.

Mentrestant, contra aquest greuge i amb la voluntat de tenir un aeroport de primera línia, la Cambra de Comerç de Barcelona, Foment del Treball, el Cercle d'Economia i el RACC van agrupar-se en el que van anomenar Grup de Treball d'Infraestructures (GTI-4) per sumar esforços a favor de la intercontinentalitat de l'aeroport, entre d'altres infraestructures. Amb aquest objectiu van convocar el famós acte de l'IESE al qual va assistir la flor i nata de l'empresariat català, optimista i content per la unitat.

Després d'aquella gran reunió del marc passat, però, el GTI-4 no va continuar les mobilitzacions i la pressió social sobre AENA, si és que existia, es va esvair després que els representants del grup es reunissin a principis de setembre amb la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, que els va calmar i els va garantir les inversions promeses. La delegació catalana a Madrid, a la qual no va voler-se sumar la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques, va tornar massa contenta d'una reunió que, tot i no tractar els dèficits de l'aeroport, va significar la rendició a les pautes de l'Estat i un conformisme permanent.

Posició més ferma
Així es va confirmar fa pocs dies, quan AENA es va reunir a Barcelona amb govern, Ajuntament, sindicats i empresaris, amb aplaudiments de tothom. Ara la intercontinentalitat passa pel canvi de model de gestió. L'última paraula la continua tenint l'Estat, així que cal esperar una posició més ferma perquè no es torni a tirar aigua al vi i, a més, ens l'empassem.