1,7 bilions. El cost del rescat

1,734 bilions d’euros és el que costaran els plans de rescat i ajuts al sector financer a Europa, 3,5 vegades més del que costa el controvertit i mastodòntic pla Bush als Estats Units. Si durant el cap de setmana els països de l’Eurogrup van decidir donar llum verda a les nacionalitzacions i garantir la liquiditat de les empreses i del sistema financer, ahir diversos països van posar fil a l’agulla i van aprovar sengles plans de rescat.

Alemanya, França, Espanya i Àustria: aquests són els Estats que van aprovar ahir costosos plans de rescat que, sumats al pla multimilionari del Regne Unit, suposen una despesa d’1,7 bilions d’euros. No obstant, més d’1,5 bilions són en concepte d’avals o crèdits. En el cas dels avals al sector bancari, no es desemborsarà ni un euro si les entitats financeres compleixen la seva part. En el cas dels préstecs, els Estats han de fer un desemborsament inicial que més endavant han de recuperar.

A banda d’aquests diners que els països utilitzaran per donar seguretat i confiança tant al mercat interbancari com a l’empresariat i a la ciutadania, hi ha 172.300 milions que els diferents Estats han hagut –o hauran– de pagar per nacionalitzar totalment o parcialment entitats amb greus problemes, com és el cas dels bancs britànics RBS, HBOS i Lloyds.

Malgrat aquestes nacionalitzacions temporals, els milions que s’hi destinen tenen un futur incert, ja que, si bé els governs acabaran venent els bancs quan passi la tempesta i algú estigui disposat a comprar-los, el que ingressaran és tota una incògnita i pot acabar suposant una pèrdua per als comptes de l’Estat en qüestió.

Zeros i més zeros
El pla britànic és el que més costarà als contribuents: gairebé 600.000 milions, més 47.000 per l’entrada del govern de Brown en l’accionariat dels principals bancs –a excepció del Barclays–. Els plans d’Alemanya i França també són molt importants, mentre que el que va presentar ahir Zapatero no preveia nacionalitzacions ni injeccions directes en entitats. El pla espanyol costarà 100.000 milions en avals –és a dir que, a priori, ni un cèntim ha de sortir de la caixa, com va dir Solbes la setmana passada–, als quals cal sumar la xifra d’entre 30.000 i 50.000 milions anunciada anteriorment per comprar actius nets a bancs i caixes.

També Àustria s’ha afegit als rescats a l’Eurozona, amb una aportació de 85.000 milions a avals i de 15.000 més a possibles injeccions de capital.