Caixa Tarragona s'assegura un 30% als òrgans de govern

Les fortes reticències inicials expressades per les autoritats polítiques de Tarragona per acceptar la fusió de la caixa del seu territori amb les de Catalunya i Manresa gairebé s'han esvaït després del pacte assolit respecte al repartiment de poder a l'entitat resultant de la integració.

Fonts de màxima solvència han informat a l'AVUI que ja s'ha aconseguit un acord sobre la presència de cada part al consell d'administració, l'assemblea, la comissió de control i l'obra social, en els quals Caixa Catalunya ha cedit un pes important en benefici del projecte comú.

Així, l'entitat presidida per Narcís Serra, a la qual per volum d'actius li correspondria un 77% de representació als òrgans de govern, rebaixarà aquesta proporció fins a entre un 50% i un 60%. En canvi, les altres dues experimenten un fort increment respecte al poder a què tindrien dret segons el seu balanç. Caixa Tarragona tindrà entre un 25% i un 30% de presència, quan té un 15% dels actius, mentre que Caixa Manresa pujarà fins a un 15% o un 20%, quan el seu pes econòmic és del 8% del total de les tres entitats.

Aquest repartiment suposa assumir les màximes aspiracions que perseguia la caixa tarragonina per fer-se valer davant del seu territori i no quedar diluïda dins d'un soci cinc vegades més gran. Alhora, l'acord esvaeix el perill de pèrdua de capacitat decisòria, que seria difícil d'acceptar per als seus consellers i entitats fundadores, com també entre els clients.

Reunió a Madrid
El punt d'inflexió de les negociacions va arribar dimarts passat, quan una delegació composta pels directius de Caixa Tarragona, a més del president de la Diputació, Josep Poblet, i de l'alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, es va desplaçar a Madrid per mantenir un contacte amb el Banc d'Espanya.

En aquella trobada, l'entitat reguladora va deixar clar que Caixa Tarragona havia d'apostar per la fusió amb Catalunya i Manresa perquè "el temps s'està acabant". El Banc que presideix Miguel Ángel Fernández Ordóñez els va mostrar amb xifres a la mà la necessitat de no despenjar-se del procés davant les dificultats que es preveuen per als pròxims mesos. A més, va posar sobre la taula les ajudes del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), que podrien ser quantioses.

De fet, en el projecte de fusió de les caixes de Sabadell, Terrassa, Manlleu i Girona -que dóna com a resultat una entitat de bastanta menys dimensió que la de Catalunya, Tarragona i Manresa- les ajudes públiques arribaran als 400 milions d'euros.

Amb tot, encara es mantenen vives algunes reticències polítiques que poden dificultar els últims passos.