Spanair, entre el glamur i el conflicte laboral

Polítics, artistes progressistes, empresaris emprenedors i periodistes populars s'han llançat a donar suport a la nova etapa de Spanair, reconvertida en companyia aèria catalana. El glamur casual afavorit pels contactes del nou president de la firma, Ferran Soriano, està donant una visibilitat inèdita a la vella Spanair, en una ofensiva mediàtica marcada també pel fitxatge de l'exsubdirector de La Vanguardia, Jordi Juan, com a director de comunicació de la casa.

El resultat és una presència constant de la companyia en la vida pública i mediàtica, basada en apostes com la de ser la firma que va inaugurar la T1 i en campanyes com la darrera, la presentació dels seus ambaixadors: Pasqual Maragall, Gemma Mengual, Manel Fuentes, Mari Pau Huguet, Lluís Llongueras, Àlex Corretja, el Tricicle, Fermí Puig, Isabel Coixet, Santi Millán, Jordi Labanda, José Bigas Luna, José Corbacho, Manuel Huerga, Xavier Sardà i Verónica Blume.

En una sèrie de vídeos breus enregistrats davant l'eslògan Volem, aquesta tria de representants de la societat catalana que triomfa al món llancen el seu missatges de suport a la companyia, però embolcallat amb una proposta més ambiciosa: la de convertir Barcelona en un hub amb l'esforç col·lectiu, una proposta amb més grapa per conquistar l'espectador que no pas un simple anunci.

L'aposta de la firma per Barcelona s'ha traduït també en el trasllat dels serveis centrals de Palma a Barcelona. La tria de la que serà la seu operativa –n'hi haurà una altra de representació al centre de la capital catalana– s'ha conegut aquesta setmana: les oficines, amb més de 400 persones treballant-hi, seran a l'Hospitalet de Llobregat, a la nova plaça Europa. S'ha escollit un local en un dels centres de negocis més moderns de l'àrea metropolitana, molt a prop de l'aeroport del Prat, i començarà a funcionar el 15 de setembre.

Amenaça de vaga a l'agost
Però no són tot flors i violes. Aquest trasllat estratègic comporta la necessitat de desplaçar el personal d'oficines de Palma a Barcelona, i el conflicte laboral ja ha esclatat. Els treballadors estan en peu de guerra i amenacen amb una vaga indefinida a partir de la primera setmana d'agost, i per ara tenen el suport del Govern Balear. El conseller de Mobilitat i Ordenació del Territori, Gabriel Vicens, ha expressat el suport als empleats revoltats perquè considera que les condicions amb què es planteja el trasllat –que afecta 382 persones, segons Spanair, i 480, segons el comitè d'empresa– "no són les adequades". Vicens ha arribat a dir que els treballadors "tenen molta raó en les seves reivindicacions" i que la seva conselleria treballarà perquè el trasllat "no es converteixi en un ERO encobert".

Tanmateix, la consellera de Treball i Formació, Joana Barceló, ha temperat la posició de l'executiu de Francesc Antich i, de moment, ha ajornat fins dilluns la reunió que havia de mantenir  amb Spanair i el comitè d'empresa. Barceló ha argumentat que l'objectiu de l'ajornament és "trobar espais d'acord", informa Europa Press.

Mentrestant, la companyia manté que aquesta situació "no desitjada" no afecta la majoria dels empleats –la plantilla total, comptant-hi els pilots, els auxiliars de cabina i el personal de terra, és de 2.700 persones– i assegura que no perjudicarà la venda de bitllets ni les operacions d'enlairament i aterratge.

Un dels principals punts de conflicte són els sous baixos de la majoria d'empleats, entre els 900 i els 1.400 euros. Els treballadors alerten que aquest salari és insuficient per viure a Barcelona, i encara més per mantenir una hipoteca a Mallorca, si volen conservar la casa, i pagar un lloguer a Barcelona, encara que tinguin els vols de franc per anar i venir de l'illa. Es dóna per fet que prop de 200 dels treballadors optaran per plegar de la companyia, per a la qual cosa se'ls ofereix una indemnització de 20 dies per anys treballat. El comitè reclama arribar fins als 45 dies per any, però la firma s'hi nega en rodó. 

Spanair, però, espera travessar aquesta zona de turbulències sense prendre mal i continua amb la seva campanya de popularització. Vol posar la cirereta del pastís després del llarg procés per aconseguir que la firma estigués controlada per capital català, amb la implicació d'institucions inclosa.