L’onada més ambiciosa

La foto fixa de la segona onada de consultes per la independència. Aquell 21,5% de participació del 28 de febrer passat. La tercera cita amb les urnes sobiranistes té el repte avui de capgirar del tot el paisatge; aquell paisatge que va originar algunes anàlisis de foto fixa amb pretensió de globalitat. El fenomen sobiranista té el repte de demostrar que el procés no crema etapes, suma capítols.

Però no és perquè sí que el 25-A apunta a l’alça. Ho fa per la notable ambició pròpia de l’onada, de llarg la més gran, amb el corresponent augment de les expectatives i l’atenció mediàtica local i nacional. I també per dos cops de mà: el previst i previsible del calendari social, és el cap de setmana de Sant Jordi, i l’inesperat del calendari judicial, amb el ple i votació del Tribunal Constitucional que va acabar en una no-sentència sobre l’Estatut. Fa tot just nou dies, i per més que la Coordinadora Nacional se’n desmarqui, la forta polèmica ajuda més que cap altra cosa.

Arribar al tres
Objectius? La Coordinadora no es mulla. Ja no ho va fer amb motiu del 28-F. Però l’evidència marca que la participació no només hauria de repuntar a l’alça respecte al febrer, sinó superar la mitjana real acumulada, que és del 25,6 per cent. Acostar-se a poder posar el tres al davant serviria per treure pit, perquè el desitjat terç de la població sortiria d’1,3 milions de persones.

L’ambició no nega que el repte sigui majúscul. Amb 212 municipis activats (Esparreguera ja va fer ahir la feina), són 1.327.590 els catalans cridats a votar d’un sol cop. Un 35% més que en les dues onades anteriors sumades (990.647). Cosa que permet comprovar també el risc numèric que assumeix el col·lectiu de les consultes amb la tria del cens-padró que s’obre als majors de 16 anys i als immigrants. Si el cens fos l’oficial en qualssevol comicis, avui estarien cridats a votar 1.105.000 ciutadans, i fins ara s’ha demostrat, amb les dades a la mà, que l’ampliació de l’univers és una rèmora percentual en la participació.

Entusiasme proactiu
Tot plegat provoca, tenint en compte la no-participació de l’administració i les institucions, un grau de mobilització ciutadana històric. En la primera onada es van activar 15.000 voluntaris; en la segona, 8.000; ara, 34.000. Els Jocs Olímpics de Barcelona van mobilitzar 35.000 voluntaris. Però no són només les xifres absolutes. I és que mentre la població cridada a votar avui és un 35% més nombrosa que en les dues onades anteriors juntes, la quantitat de voluntaris és un 48% més nombrosa. Entusiasme proactiu a l’alça.

A aquestes xifres quantitatives cal afegir-hi el simbolisme d’altres, com les 15 capitals de comarca que entren en dansa (vegeu el mapa a la pàgina següent), entre les quals hi ha dues capitals de demarcació com Lleida i Girona. La capital del Segrià lidera demogràficament la jornada amb les 114.100 persones cridades a votar (135.919 habitants, 90.306 en el cens electoral), seguida de Reus amb 88.000 (107.000 habitants, 70.400 al cens electoral) i Girona amb 78.000 (96.000 habitants, 62.200 al cens). En total, hi ha en aquesta tercera onada fins a 16 poblacions de més de 25.000 habitants. Una bona pedra de toc a un mes de l’assalt a Sabadell i a un any del de Barcelona.