Una consulta que compta cada cop més

Més d’un milió tres-centes mil persones estan convocades avui a participar en les consultes per la independència, una iniciativa que a hores d’ara ja no hi ha cap dubte que és la mobilització política popular de més dimensió de la història de la Catalunya moderna. Només avui s’han mobilitzat tants voluntaris com hi va haver, per exemple, en l’organització de l’esdeveniment més important que ha viscut el país en les últimes dècades, els Jocs Olímpics de Barcelona, una celebració sense perfil polític a la qual en aquell moment es va dir que s’hi havia  abocat tot el país. Comptant les tres onades que hi ha hagut fins ara, el nombre de persones que desinteressadament han treballat per aquesta manifestació democràtica de la voluntat popular ja arriba a 60.000.

Aquesta xifra ja és un èxit. Un èxit que avui cal apuntalar convertint la jornada en una demostració de civisme i de participació democràtica. Pocs pobles són capaços, com ho està fent avui el poble català, d’organitzar-se al marge de les administracions, que sempre han de tirar del carro de la participació política. Poques manifestacions de llibertat tan valentes han comptat amb un menyspreu tan evident de la política oficial. Pocs altaveus poden assolir la potència d’aquest per projectar internacionalment la voluntat de Catalunya, una voluntat que, d’entrada, no és només la de ser sinó, principalment, la de voler decidir què vol ser.

Avui continuarà la suma de voluntats cap a una consciència pública del dret a decidir. Amb aquestes consultes els catalans no obtindrem res que tingui validesa legal, però podem guanyar una confiança immensa en les nostres forces, en les nostres possibilitats, esvair la por de pronunciar-nos per la independència del nostre país i sumar voluntats fins a assolir  un volum social que ja no podrà ser ignorat per la política oficial. La voluntat de deixar de ser un país sotmès es pot convertir, amb consultes com les d’avui i les que vindran, en molt més que una percepció. Les urnes d’avui no decideixen, però compten.