Opinió

Riscos per a l'economia mundial i per a nosaltres

Mentre a Catalunya, a Espanya i a la zona euro continuem analitzant diferents propostes per donar més estabilitat al nostre sistema financer, superar la crisi del deute públic i posar les bases per a una recuperació més forta, la resta del món comença a estar preocupada per nous riscos que amenacen les bones perspectives econòmiques que es tenien per a aquest any. A finals d'any semblava que els núvols s'estaven allunyant més de pressa i que aviat tornaria a sortir el sol, però què havia canviat en només dos mesos?

D'una banda, la reestructuració del sector financer a àmbit internacional estava avançant a un bon ritme; d'altra banda, els problemes amb el deute públic a Europa semblaven sota control i, per últim, els indicadors econòmics mostraven signes de millora superiors als previstos. Però, com acostuma a passar, quan estàvem començant a gaudir d'aquest bon somni (les exportacions catalanes gairebé havien recuperat a finals de l'any 2010 els nivells del 2008), ha arribat un nou malson que ens ha despertat de cop.

Primer, ens ha despertat el soroll que s'està produint al mercat internacional del petroli. Si bé és cert que entre gener i desembre de 2010 el preu del barril Brent ja havia passat dels 80 als 95 dòlars (un increment superior al 18%) a causa de la recuperació de la demanda dels països emergents, el que ens ha espantat ha estat l'increment que s'ha produït des de començaments d'any, passant de 95 a 116 dòlars (més d'un 22%) en menys de 3 mesos. Les revoltes al món àrab i la posterior evolució dels esdeveniments amb la intervenció militar a Líbia han augmentat la incertesa sobre la capacitat dels països de l'OPEP per satisfer la demanda global de cru. Aquesta incertesa sobre la continuïtat en el subministrament és la que ha fet que el preu es dispari. Estem parlant d'un increment temporal o es tracta d'una situació permanent? En aquests moments, és difícil fer un pronòstic però el que és segur és que hi ha factors estructurals que fan molt improbable que el preu del petroli torni a situar-se als nivells de preus del 2009 (40 dòlars per barril), però també resulta altament improbable que l'escalada del preu continuï al mateix ritme.

Si el soroll provinent del mercat del petroli ens estava començant a espavilar, el que ens ha fet aixecar del llit i mirar espantats al nostre voltant ha estat el terratrèmol i posterior tsunami al Japó. A banda del cost incalculable associat a la pèrdua de vides humanes i a la tragèdia que aquests desastres naturals han representat per al Japó, cal afegir-hi el posterior accident nuclear que ha reforçat l'augment dels preus del petroli explicat anteriorment. Però, a banda d'aquest efecte indirecte, l'economia nipona encara té un pes considerable tant en la producció com en el comerç internacional (al voltant del 10%), de manera que una reducció en els seus ritmes de creixement repercuteix de manera important en l'evolució de l'economia mundial.

A més, el Japó és un dels països amb més nombre d'empreses globals que tenen repartides les seves inversions arreu del món i, de fet, és el principal subministrador de determinats béns intermedis que, en cas que els problemes amb la distribució s'accentuessin, podrien paralitzar la producció a les fàbriques de productes finals situades a l'Àsia, a Europa o als Estats Units. Els sectors de l'automòbil o de l'electrònica de consum són exemples clars d'activitats que podrien resultar afectades per aquests problemes. Però, de fet, aquest no és l'únic risc derivat de la situació al Japó: davant la necessitat d'invertir en la reconstrucció del seu país, no hem d'esperar grans alegries pel que fa a noves inversions de les empreses japoneses fora del seu territori. Més aviat, tot el contrari.

El que caldria esperar és que aquelles inversions que tenien previst realitzar fora del seu país es cancel·lin fins que la situació es normalitzi i, per tant, podria haver-hi un efecte negatiu sobre l'activitat econòmica d'aquells territoris que històricament han estat receptors de les seves inversions directes (en coneixen algun?).

L'AMENAÇA DELS TIPUS.

A banda d'aquests dos riscos, difícilment previsibles i evitables, n'hi ha un tercer que ens afecta de manera encara més directa: l'amenaça del BCE d'apujar els tipus d'interès de manera lenta però sistemàtica d'ara en endavant. De fet, l'Euríbor (el tipus de referència de la majoria de les hipoteques a Catalunya i Espanya) mostra una tendència clarament creixent que s'ha accentuat durant els darrers mesos com a conseqüència del canvi de política del BCE, tendència que a més d'un ens comença a treure la son. Si bé és cert que la taxa interanual d'inflació al conjunt de la zona euro ha augmentat fins a situar-se durant els darrers 3 mesos per sobre del 2%, si descomptem l'efecte de l'energia el seu valor no superaria l'1,5%.

Sr. Trichet, potser abans de desvetllar-nos encara hi som a temps de fer una migdiada i veure què passa amb el preu del petroli.

Les previsions internacionals canvien

Segons l'informe de gener del Fons Monetari Internacional, les perspectives de creixement mundial se situaven al voltant del 4,5% tant per al 2011 com per al 2012, amb grans diferències en funció del territori, amb un creixement de les economies desenvolupades al voltant el 2,5% i un creixement de les economies emergents que superaria el 7%.

En canvi, al novembre del 2010 les previsions eren clarament més pessimistes (4,2% de creixement global, 2,2% per a les economies avançades i 6,4% per a les emergents). Cal estar amatents.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.